Els rius corren vers els cims
on hi ha les nostres arrels.
En el reflex dels teus ulls
veig què és el que et fa plorar.
I creixen núvols al meu cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Aquesta teva muntanya, sembla un volcà!
ResponEliminaEls núvols fan de fum que s'enfila amunt com els rius.
En el reflex dels ulls es poden veure moltes coses, si sabem mirar-los.
empatia!
ResponElimina.
Mirar-se més enllà dels ulls.
ResponEliminaPreciosa imatge!
Buscar l'arrel dels complicats decursos de les nostres vides, trobar en els ulls l'explicació de l'aflicció dels cors.
ResponEliminaEm fascina per on transcorren els camins de llum que he llançat amb la xarxa -la meva xarxa, però també la xarxa on tots ens trobem i ens comuniquem-.
Aquests núvols que creixen al cor desapareixeran, si el que veiem en aquesta trista mirada ho transformem amb somnis de llum...
ResponElimina" Creixen núvols al meu cor" quina imatge tan ben trobada.
ResponElimina