Les valls grimpen a les muntanyes
els rius corren amunt envers els cims
la natura es revolta i clou el puny i l'alça
la falç a la mà i un falciot volant ....
La pluja plou capgirada, de terra al cel
els núvols es posen suaument ,en els carrers
el sol il·lumina els soterranis de l'ombra
l'odi es vesteix amb una essa , sodi només ...
Els metges recomanen amor als hipertensos
El dies festius són set a la setmana , fan goig !
cada dia nou una nova festa sota la lluna encesa
cada nit un sol amable canta en clau de fa sol
les valls grimpen a les muntanyes.
Capgirem els caps i girem les coses de cantó
tot el que és abaix amunt i el de dalt a sota
els rocs es fan cors tendres i les pedres cotó pur
els rius corren amunt envers els cims....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
En un món capgirat, tot comença on tu acabes...
ResponEliminaD'original n'és molt, aquest poema!
ResponEliminaQuina emoció, quest poema!!! Quina excitació! Quin desconcert! Quina alegria!
ResponEliminaTot això em transmet i més: els rius corren amunt envers els cims...
almenys una vegada a la vida, hem de fer capgirar les coses
ResponElimina"La natura es revolta"
ResponElimina"tot el que és abaix amunt i el de dalt a sota"
Què bé ens aniria!
La revolta, aquest esperit tan necessari! M'encanta que alguna imatge meva t'hagi suggerit tal cabal de força per capgirar el sentit ordinari del món, vers la regeneració segurament necessària.
ResponEliminaOriginal aquest poema del món a l'inrevés...Em summergiré en aquests rius que pugen cap els cims...
ResponEliminaEts un sol de dona.
ResponElimina:-)****
M'apunto a aquest món capgirat que crees amb paraules i utopia.
ResponElimina