dilluns, 1 de juny del 2015

Capgirades

Les valls grimpen a les muntanyes
els rius corren amunt envers els cims
la natura es revolta i clou el puny i l'alça
la falç a la  mà i  un falciot volant ....

La pluja plou capgirada, de terra al cel
els núvols es posen suaument ,en els carrers
el sol il·lumina els soterranis de l'ombra
 l'odi es vesteix amb una essa , sodi només ...
Els metges recomanen amor als  hipertensos 

El dies festius són set a la setmana , fan goig !
cada dia nou una nova festa sota la lluna encesa
cada nit un sol amable canta en clau de fa sol
les valls grimpen a les muntanyes.

Capgirem els caps i girem les coses de cantó
tot el que és abaix amunt i el  de dalt a sota
els rocs es fan cors tendres i les pedres cotó pur
els rius corren amunt envers els cims....

9 comentaris:

  1. En un món capgirat, tot comença on tu acabes...

    ResponElimina
  2. Quina emoció, quest poema!!! Quina excitació! Quin desconcert! Quina alegria!

    Tot això em transmet i més: els rius corren amunt envers els cims...

    ResponElimina
  3. almenys una vegada a la vida, hem de fer capgirar les coses

    ResponElimina
  4. "La natura es revolta"
    "tot el que és abaix amunt i el de dalt a sota"

    Què bé ens aniria!

    ResponElimina
  5. La revolta, aquest esperit tan necessari! M'encanta que alguna imatge meva t'hagi suggerit tal cabal de força per capgirar el sentit ordinari del món, vers la regeneració segurament necessària.

    ResponElimina
  6. Original aquest poema del món a l'inrevés...Em summergiré en aquests rius que pugen cap els cims...

    ResponElimina
  7. M'apunto a aquest món capgirat que crees amb paraules i utopia.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons