Pensar-te.
En cada somni blau de barca llunyana.
Bransoleig suau, d'anada i tornada,
en el límit del sorral i l'aiguamarina.
A l'horitzó, visible, la teva carícia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quanta llum! ben repartida entre la imatge i els versos...
ResponEliminaGràcies, fanalet! Un seguiment com un somriure ple de color i de claror.
Pensaments dolços per a una imatge refrescant.
ResponEliminaPreciós, nina.
dolç pensament
ResponEliminaLa teva carícia plana,
ResponEliminainfinita, sense horitzons.
La barca portarà d'anada i tornada els pensaments i les carícies...
ResponEliminaQuina mar tan calma!
ResponEliminaSento la carícia del sol i el bransoleig ( quina paraula!) suau de la mar em porta, ara va ara ve, on ets tu.