quatre teles en blanc,
una barreja acolorida
de memòria i amnèsia,
camins que fan pujada
i kilòmetres a les cames
tots grimparem la paraula
que en un sospir s'escriu
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Preciós...!
ResponEliminaSi no us fa res, et segueixo. ;)
M'encanta grimpar la paraula... som-hi!
ResponEliminaBones cames per pujar les pujades i la il·lusió de pintar-nos allò que la memòria i l'amnèsia ens suggereixen...
Gràcies, Mati!
Si tenim un "t'estim" totes les grimpades són possibles.
ResponEliminaSi tenim un t'estim, ho tenim tot.
ResponEliminagràcies, poetes itinerants!
ResponEliminala roda agafa de bon inici una dinàmica trepidant
t'estim és preciós
M'has recordat la preciosa cançó, T'estim i t'estimaré...
ResponEliminaSi tenim un t'estim serà més fàcil.
ResponElimina