no hem de menester clau de pas
per accedir al teu gest de mare
fas acte d'adhesió voluntari incondicional
de cop i volta tenim llum a les mans
deixarem que les llàgrimes seques, si hi són,
vagin riu avall, no enterboleixen la joia de les deferències
per l'estima, per les belles paraules, gràcies
.
Les belles paraules són llum.
ResponEliminaEncara trobo misteriosa la connexió entre la mare i la filla o el fill. Una paraula reconfortant, un petó a la galta.
ResponEliminaHi ha un fil que ens hi uneix.
Una mirada, una poesia d'agraïment millorada amb escreix...
ResponEliminaGràcies.
No, no cal clau de pas... Els fills la duen sempre posada
ResponEliminaSempre gràcies a les mares per haver-nos donat la vida i per estar sempre al nostre costat, passi el què passi...
ResponEliminaL'incondicional d'aquest amor el portem escrit al cor. Des dels primers batecs vora el seu cor.
ResponEliminaEls cors parlen.
gràcies, amics, aquesta és una itinerància devota, que surt del cor
ResponEliminaGràcies, la meva sogre deia: "Sempre hi ha de que donar-les". què millor donar-les per tot el que un reb d'una mare.
ResponEliminaImma
gràcies a tu i als teus versos
ResponElimina