Gaudir-te mentre et tingui, amor.
Potser em cal no veure't
per enyorar-te?
Potser només sense mans
vull amoixar-te?
Potser quan ets lluny
necessito abraçar-te?
A voltes, absent del tot, jo
en el somni recreo històries.
Mentre tu, al meu costat,
prou em mires,
prou m'allargues els braços,
i prou que hi ets.
molt bonic tracto de seguir o almenys et manllevo uns quants mots
ResponEliminaAi, l'absència que ens fa patir tant!
EliminaM'agrada que em segueixin. Aquesta roda em té atrapada.
Presències i absències.
ResponEliminaParaules delicades, paraules dedicades.
Ser o no ser-hi, aquesta és la qüestió.
EliminaPresència aconseguida.
ResponEliminaQuan tenim amor.
EliminaEns vas dur a les entranyes
ResponEliminai ens hi segueixes duent tota la vida,
encara que tinguis 95 anys
i estiguis a la clínica recuperant-te
d'una ruptura de fèmur
del tot inevitable.
Gràcies per tant d'amor,
però deixa'ns volar
com coloms de la pau
d'un continent a l'altre
pel damunt del cel blau.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 8 de juny de 2016
http://poefotoh.blogspot.mx/2015/06/gracies.html
Quina sort, Joan. Gaudir d'una vida tan llarga.
EliminaGaudir-nos mentre ens tinguem...
ResponEliminaAixò això. Aquest és un amor de paraules.
EliminaBonic poema, però has vingut del futur? és broma, la data està equivocada, a vegades passa.
EliminaPreciós poema, un somni que guarda totes les coses que imagines de l'amor, en una petita capseta de tresors...Fins que es fan realitat.
ResponEliminaAi, ara no sé què pensar, com que encara no he fet cap poema...
Pel teu comentari al poema La mare de la Imma.
EliminaEls comentaris també inspiren.
Moltes gràcies bonica, tot un honor...A veure si m'animo!
ResponEliminaMoltes vegades fins que no ens falta algú, no ens adonem del que l'estimavem.
ResponEliminaAquesta és la qüestió, no ho sabem aprofitar prou.
ResponElimina