Passes del buit absolut
un infinit reclinat de costat
a comptar estels amb les mans
Entres amb total llibertat
quan vols i com vols , peus lligats
i ànima lliure ....contradicció constant
Entre els dos pols ..ets gronxes
passant per la maroma a ulls clucs
quan aprenguis la mesura de les coses ....
l'eternitat ja haurà vençut ....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
si sabem que ens contradiem... rectificar... o ja estem bé en eix mon ? Que la perdiu voli... ja disparem i ens contradirem en matar o no matar... Anton.
ResponEliminaPeus lligats i ànima lliure, quina temptació aquests mots...
ResponEliminaI també "l'eternitat ja haurà vençut"...
Molt bona reflexió poètica. Hi ha com a mínim un vers en cada estrofa que no té pèrdua.
ResponEliminaAprendre la mesura de les coses... Encara som a pàrvuls.
ResponEliminaEntrar a l'eternitat a ulls clucs. Que bé!
ResponEliminaComptar estels amb les mans...Fins on has arribat???
ResponEliminaEns gronxem entre els dos pols, potser cercant l'equilibri.
ResponEliminaUn versos preciosos!