Fan(g).
Rial de pigues.
Rial de pigues.
Digues
"gotims"
De cirera.
De maduixa.
Sense mans,
les llavors
d'una síndria.
Descomptar
l'os. El mos.
Guarnir la pell
amb el most
dels dits.
Els pits.
Acaba l’esclat
i submisa al deute
la llum fineix periple.
Ròdols
els comiats.
Amagats.
Inconfusible Cantireta. He sabut que era teu abans d'acabar-lo de llegir.
ResponEliminaSaborós poema.
Deu ser això, l'amistat.
EliminaVols un pitet? :-)*
Juga, juga, que la taula és parada. Hi ha maduixes,cireres, nespres i albercocs...
ResponEliminaUns gotims sucosíssims que inevitablement deixen ròdols, comiats i gats (ai, amagats!)
ResponEliminaEls dolços vermells regalimen per tot el poema.
ResponEliminaSols de veure el vermell ja es fa aigua a la font... Qui no diu d'omplir la cantireta? Anton.
ResponEliminaUn poema ben original, com són sempre els teus i molt sucós...
ResponEliminaem trec el barret i les ulleres
ResponEliminaCom sempre, genial!
ResponElimina