Enlluernat...
Acaba l’esclat
i submisa al deute
la llum fineix periple.
Defallim...
Quan ens falta claror
l’ocell ja no transita.
En la foscor
ens fem quietud i calma.
Callen nostres dubtes,
instants compassats,
En el pèndul de dia i nit.
Sortirem enlluernats
en el nou quefer que busquem?
ANTON.- T.E.- 5-6-15.
La llum fineix periple. Es pot ser més poètic?
ResponEliminaOH! :-)
Llum i foscor. Extrems que ens deixen a les palpentes. Quietud i calma, ens dius.
ResponEliminaQuietud i calma, doncs.
A mi m'agrada el pèndul de dia i nit... Cicles que podem veure com a extrems, com a oposats i no en són.
ResponEliminaSempre és millor la claror...
ResponEliminaEn la foscor ens vivim, en la claror busquem.
ResponElimina