Olor de sal

Somriures  de pluja,

 una escletxa  de sol.

Un punt de trobada

Colors  irisats.

Si es troben els mots

i glops  de silencis

es gesten els versos

amb olor de sal.

Un somriure de sol

Un somriure de sol,
quatre gotes de pluja,
les hores que fugen...

Atrapar, fer un glop
d'un seguit de mots
que ens regalen poesia.

I esperar que la nit
segelli amb el somnis
tanta i tanta vida.

S'apropa

S'apropa l'amor sobre la gespa.

I el món fa olor
d'herba tot just tallada.

S'apropa l'amor damunt la gespa.

I porta el pit alt
i un somriure de sol
que ens amanyaga.

S'apropa l'amor per la gespa.

I jo li faré l'espera...

Amor transcrit

Asseguts a les cadires o 

estirats damunt la gespa

sempre a redós 

d'aquest amor transcrit .

 Sense amagatalls, 

per mirar-nos als ulls.

Aquests ulls 

que revelen l'ànima,

que dibuixen un passat, 

present i futur.

on tot era

on tot es

on tot pot complir-se

mentre germini 

aquest sentiment

que ens desborda.

                                                                           seguint fanal blau

No fuig

No fuig.
Encara sent i s'asseu en la bonança.
L'amor ha plantat avui, damunt la gespa,
dues cadires.
Sense amagatalls.

Fugir

L'amant, llavors, fuig  de la fosca
i travessa  el llindar 
d'una escala d'emergència.
El món és  d'un altre color
i  tot sembla  més  funcional  i senzill.
Però els graons  es  baixen igual.

En passar  les  hores  
el gat  el mira  mofeta i
li  tornen a fer  mal els  genolls.

                                                 

 ...ai, si la sort em fos plaent!

Si, caminant per la pols del desert,

trobés l'oasi dels teus ulls,el recer dels teus braços

dins del somni dels idealistes.

L'amant, llavors, fuig de la fosca,

travessa la porta i canvia d'escenari.

Tot és nou. Tot recomença.

seguint zel

incògnites

la teva mort, i la por

incògnita duresa d’un incert present

recullo els records que et fan tan absent

i m’acullo al recer

d’un renéixer possible d’amor
si la sort m'és plaent...

Zel, seguint Isabel

La melodia dels propis mots

La melodia del propis mots:
aquell subtil passeig pel port
i el vers sublim fet ja cançó.

Moment etern
per sempre més.
Moment serè
sota el cel d'acer.

Malgrat les boires,
malgrat la por,
malgrat aquesta amarga coïssor
que va néixer amb la teva mort...

PARAULES AL VOL

Llenço paraules al vol

volaran en mig de la boirina

i viatjaran mon enllà

on ni les tempestes 

ni els vents huracanats

podran callar-les

Les transportarà la melodia

dels propis mots.

Xiuxiuejant, cridant

en silenci o clamant

el que l'ànima implora.

Seran mots, bells mots,

sempre plens de vida pròpia.

Es un racó

És un racó
de finestres obertes
des d'on es veuen
totes les ciutats
i els països i els mons
i tantes companyies.
És un racó recer
de les paraules
on sempre ens sabem
i aprenem a volar
i a riure i besar-nos
també a filosofar.

Al racó més estimat

 

Entro al racó més estimat de l'estança,

entro amb les ales fines de les fades

per escriure-hi noms de ciutats estranyes

amb la tinta acolorida que em brolla dels dits

i les lletres antigues dels alfabets atàvics.

I atorgaré a cada nom de ciutat una estampa,

una llum, una flaire, una pluja, una melodia, un so

i l'harmonia de la nit que la Tardor ens escampa.

Com velles fulles marcides...



Com velles fulles marcides

llenço poemes al vent,

amb la vana fe que arribin

vers a vers, allà on és ell.

Desigs d’amor, de tendresa,

bocins de plor i tristesa...

Solcant l’aire, giravolten

sota la blavor del cel. 

 

Vanament, llenço poemes

que mai seran recollits;

s’han perdut enmig la fosca

d’una impenetrable nit.

Mentrestant, giren els astres,

passen els anys i els destins,

i encara treno poemes

amb la punta dels seus dits...

Galionar (seguint Fanal blau)
 

Al racó..

La Tardor,
com fulles daurades,
ens porta paraules
d'una geometria inesperada.

Dibuixades
com qui trena forces arcanes,
en el racó més estimat de l'estança.

Jo en tinc un fil

         

 Jo en tinc un fil

que no se on em porta.

En cerco el cap

en cerco el fi

i entre mig em perdo

evocant sentiments  

que m'inspirin quelcom

per sentir-me viva,

somiant que faig poesia.                                                          

Com un cadenat

Com un cadenat de lletres,
comencem a confegir
una punta de coixí
que acotxi els mots;
i treni, amb la música dels boixets,
imatges que ens reconfortin.
Estrenarem,
amb desig artesà i pacient,
la llibreta nova
que ens va regalar
qui estima la poesia.
Tenaços com som en el goig de la paraula.

MOT I PARAULA.- boli ràpit

1.- Mot i paraula

feren patxia, s’amistançaren.

Tancats per el cadenat de les lletres

entre parèntesi, prets , besant-se,

no volien punts ni comes,

ni dièresi ni guions...

El mot curtet i envanit,

la paraula cofoia i distesa

tancades dintre

esdevindrien miracle.

Ells dos sols donaren vida

a la idea primigènia...

Desprès quan paris

el beneplàcit del contacte

sorgiria la veu llegint

i mot i paraula serien ACTE D'AMOR

S’obriria el parèntesi...

Prosa o Poesia naixent a l’aire.

El primer vers

És el primer vers camí directe,
és l'ona suau al cor de l'aire,
és recull de mots, idea i veu,
és el cant serè que espera
que un altre vers vingui darrere,
i estiri del fil per ser un poema.

Àvidesa

Sóc  els tres  punts
que mai no acaben...
per desacord
amb  punts  finals.

GANA

 

Sóc parèntesi vertical.

O esdrúixola.

Gana de veure't sense vocals,

amb el vers 

a punt per a la cesura.

Pati de calèndules

Saps?
Em fa goig la paraula.
Plantant-ne i transplantant-ne
han corregut els anys
s'han refet les dreceres
i s'han esdevingut inundacions i tot.
Quan tot ha estat negat
fins els mots s'ofegaven
però ella, la paraula,
pertinaç, obstinada
deixava una llavor
ara ací
demà ací i allà
i he anat cuidant-les
i destrossant-les
empenyent les penoses al racó de l'oblit
que mai s'oblida
i adobant-ne unes quantes
-les que exhalen estima.
Sóc una jardinera sense jardí,
amb quatre cossiols il·lusionats
bastesc el pati
de la serenitat i les calèndules.

Punt de trobada

Hi ha algú més, 
que sense entendre mai prou 
el sentit de cada encanteri 
ni de les fórmules màgiques 
que fan dels versos allò que són: 
inquietud i consol 
preguntes i recerca 
ordre i revolta... 
els escolta.

 En mig del desgavell, 
el nostre punt de trobada: 
Aquí,  al poema!

...i a l'inici fou la poesia

La poesia m’asserena el pensament.

Assegut al llit, o al sofà, o a l’estudi,  amb una tassa de cafè a la mà,

llegeixo versos del Tomàs, de l’Alfredo, del Martí, del Salvat, de la senyora Eiximenis, 

de les veus càlides que amaren el calidoscopi blogosfèric...

De vegades no les entenc, però no importa,

em basta el sabor de la sang de les paraules,

la salabror de les melodies, el ritme,

palpar les vísceres calentes dels significats ocults

i veure com el caos ordena la matèria,

com aixeca la pols dels arcs iris esventrats

i genera  estructures de batalles dins del subsconscient.

En mig del desgavell, m'abraço a la poesia 

i ens estimbem en l’infinit oceà de les preguntes,

i pregunto: hi ha algú més?

TORNEM-HI?

TORNEM  A OBRIR  LA PORTA?

SI  EN TENIU  GANES  I  US VE  DE GUST....

• Tornarem  a enllaçar  poemes:  endur-nos  un  mot  o un vers  del  darrer poema  penjat  i  fer-ne  un de nou.
• Farem  quinzenals  poètiques  en lloc  de  mesos  sencers.
• Limitarem els  grups  de participació  a 12  persones  per  quinzena,   perquè  el ritme  es  pugui  seguir  bé.
• Podeu participar  lliurement  (un cop o 5  o 10)  dins  la vostra quinzena,  sense  ordre  d'aparició  ni torns  de cap mena.
• Farem  4  quinzenes  si tenim prou  gent  per  participar: 

PRIMERA  QUINZENA:     de l'1 al 15 d'OCTUBRE:  
JA  HI SOM TOTS!!!!  
HEM FET  EL PLE  ALS  12!!!!

1. Joan Guasch
2. Cantireta
3. Noves Flors
4. Galionar
5. Fanal Blau
6. Drapaire de mots
7. Zel
8. Isabel
9. Glòria
10. Carme Rosanas
11. Barbollaire
12. Anton

SEGONA QUINZENA:   del 16 al 30  d'OCTUBRE
JA  HI SOM TOTS!!!!  
HEM FET  EL   SEGON PLE!!!!

1. Cantireta
2. Elfreelang
3. Montse  de Fons  d'armari
4. Laura T Marcel
5. Zel
6. Isabel
7. Fanal Blau
8. Joana
9. Helena Bonals
10. Rafel
11. Carme Rosanas
12. Deomises

TERCERA QUINZENA:  de l'1 AL 15  de NOVEMBRE

JA  HI SOM TOTS!!!!  
HEM FET  EL TERCER PLE!!!!

1. Esborrall
2. Mª Roser
3. Glòria
4. Barbollaire
5. Marta V.
6. Cantireta
7. Carme Rosanas
8. Anton
9. Deomises
10. Zel
11. Joana
12. Laura T Marcel

QUARTA  QUINZENA:   del 16 al 30 de NOVEMBRE

JA  HI SOM TOTS!!!!  
HEM FET EL DARRER PLE!!!!

1. Marta V
2. Esborrall
3. Cantireta
4. Carme Rosanas
5. Ninona
6. Deomises
7. Zel
8. Fanal Blau
9. Marta PS
10. Elfreelang
11. Virginia Palomo
12. Xavier Vidal
13. Imma Cahué

• Com que  sempre  havíem funcionat  per  mesos,  cada  persona  es  pot apuntar  a una quinzena  o a dues ...  com que  sobren  llocs,    fins  i tot  a tres  o  a quatre!  :)
• Us  heu d'apuntar  als  comentaris dient  quina  o quines  dues quinzenes  voldreu ser-hi.
• Se  us  enviarà  la  invitació per  correu  (per  tant  heu de deixar  una  adreça de mail)  per  a poder  participar  directament  a  aquest  blog. 
• Ens  trobem als  comentaris...

ENLLAÇAR

aPARAULA'm

Commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Any de la paraula viva.

Primer  pensava  en la  paraula  POESIA,  adequada  a  aquest  blog  i  ben bonica  també,
però  finalment he triat  el verb ENLLAÇAR  que sempre   ens  ha acompanyat  en les  nostres  rodes poètiques.    El desig  d'enllaçar  és  el que  em va  dur  a muntar  aquest blog.

Us  afegiu  a dir  alguna cosa  més  relacionada  amb ENLLAÇAR?

Enllacem  en llibertat

lletres  i llegendes

Llisquem  per la llengua

 llaminera, lleugerament.

Lligam  lluent.

..............................................Carme

Enllacem paraules, 
tot fent nusos d'amistat,
en el viatge en tren 
de llengua viva. 

....................................................Pilar

Enllacem les hores
dia rere dia
any darrere any
fent camí
tots junts ... amb un somriure.

..............................................................Pere

Poesia trenada
i enllaçada
per carrers itinerants.
Paraules viatgeres.

...............................................Fanal blau

Enllacem paraules
Mots i pensaments
Enllacem somriures
Mots i sentiments

.........................................Carme  de Quadern  de mots

I en mirar-nos
enllacem vides i somnis,
somriures i paraules.

Ens enllacem en el gest
que ens porta un silenci plaent,
com de bes.

Enllacem la distància
amb un ressò de pells
que ens degota,
juganer,
dibuixant carícies d'argent.

...........................................................................Barbollaire

Obrim la porta,
per enllaçar emocions
i somriures.

.......................................................Montse de Fons d'armari

Enllacem els blogs i omplim-los de somriures!

..........................................................................Montse-Arare

Enllacem mar i muntanya
somriures i pensaments.
Enllacem -nos a la catosfera
per compartir versos i moments.

........................................................................Drapaire de mots

Enllacem, connectem 
versos entre ells,
creem bellesa entre tots.

...............................................................................Helena Bonals


Enllacem els escrits, 

uns amb els altres, 

amb mans obertes, 

braços estesos, 

i paraules acollidores...

........................................................................Assumpta


Enllacem somriures i omplim-los d'amics blocaires!
.....................................................................................Viu i llegeix


Ens enllacem, nosaltres, amb baules fetes de paraules.
........................................................................................Noves  Flors


enllacem emocions
i paraules
lliurement,
com el vent quan bufa
o la pluja cau..
..........................................................................lolita lagarto


Enllacem una il·lusió,
amb un somni encara no realitzat.
Enllacem les nostres mants
amb la persona que tinguem al costat.
...............................................................................M Roser


Enllacen la nostre vida 
a una altra vida en busca de la felicitat.
.........................................................................Pakiba


Enllacem llaços
llaços enllaçats
Alcem mans
rotllanes enllaçades
la dansa més noble sense desenllaçar-nos! 
.................................................................................Joana


Enllacem els records 
amb les absències
i en fem un mur 
per sobreviure
...................................................................Helena Arumí

Les itineràncies també participaran a l'aPARAULA'm

Aneu  a  cal Víctor  a buscar  les bases  de  participació.

El dia  9 de maig  de 2012:  aPARAULA'm

Les Itineràncies  aparaularan  una  paraula!

Afegiu-vos-hi!  Ens  veiem el dia  9!


 

ALLES LIEBE

Aquest  blog  quedarà  tancat  a partir  d'ara  mateix...

Les  invitacions  que tots  teniu  seran cancel·lades  per  poder  recomençar  de nou, i de zero,  algun dia.

Quedarem,  de  guàrdia, els  tres  administradors  del blog...  

esperant  un nou moment  o una nova  idea  que el desperti.

He  viscut  molts  moments  feliços  i  divertits  compartint  amb vosaltres.

Moltes gràcies  per  ser-hi  i per  fer-los  possibles.

Tingueu  molta cura  de la vostra poesia, és  un tresor  que  cal preservar  i compartir.

ALLES  LIEBE,  estimats  poetes  i poetesses!

Tanquem

Una foto  del Barbollaire

Tanquem la porta.

Un altre cicle  s'acaba.

Els  mots volaran,  sempre  lliures,

 cap a altres  àmbits.

Aquí  hi deixarem el repòs  i la calma.

Tanquem la capsa  de les  il·lusions

que ens  han quedat  escrites.

Guardem tots moments màgics

i  les complicitats  inesperades.

Res  no es perdrà, 

de tot el que hem viscut intensament.

Moltes  gràcies  a tots  per  compartir  i  enllaçar  els vostres mots,  versos  i poemes...  i sobretot  per viure els moments.

Els velams

Els velams,
replegats a refugi del sol,
deixen els màstils tremolant
dins del blau,
com si de la melodia
d'una arpa es tractés.
Aigües, mars,
colors i barques,
sempre són plenes
de música.
Les boires de la vida es desfan,
sovint,
amb les paraules.

(seguint la Pilar, agraïnt-li a la Carme l'espai, el temps i les paraules, i a tots i totes els companys/es d'aquest itinerari poètic)

FEBRER POÈTIC

Ens has deixat la porta oberta,
hem ocupat casa teva
i hem lligat sense vergonya,
amb paraules amorosides
a cau d'orella.
Gràcies per poder gaudir
de tot aquest esclat d'emoció.

Mar de versos

(Gràcies, Carme, per somniar i compartir els teus somnis. Gràcies als que hi heu entrat a fer-los reals amb els vostres).

Les boires de la vida es desfan
i llisquen amb elles les tristeses,
en una improvisada primavera itinerant.
Mar de versos,
En què cada instant s'omple
d'un renéixer delicat i pur;
captivador pelegrí que embadaleix.
Entrellaçades veus dialogants,
pols d'estrelles de l'ocàs
on es projecten els somnis,
les rialles, l'alegria
i, per què no?, l’aflicció.

El plor, el riure, els laments.

(Seguint l'incombustible Deomises)

Aquest joc ja s'acaba,

arribem a fi de mes

i aquest febrer se'ns ha allargat

per gaudir-ne un dia més.

El plor, el riure, els laments,...

tot ho hem buidat amb les lletres,

regalant els sentiments 

que ens inspiren el poemes.

Ara tornarem al repòs,

a la reflexió serena,

a la col·lecció d'emocions

que guardarem fins la propera.

Per què Carme, 

hi haurà propera, oi?

Valgui aquest poema com a tancament 

d'aquesta nova edició,

que ens fa desempolsar,

com ja he dit abans,

els cúmuls d'emoció.

I gràcies a tots per aconseguir

que aquest projecte revisqui

cada cop que algú molt gran

convoca una nova edició.

Petons.

Laura T Marcel

Resum

Tot un mes d’escriptures

anant abordant temes

parlant de mar, de cel,

deserts i solituds;

diferents enyorances

vivències i sentiments,

totes ben expressades

fent cadena de versos,

en febrer de traspàs

que ara tot just acaba,

aquest any dos mil dotze

de crisis i sequera

vivències de poetes

han sorgit de la cendra.

Itineràncies poètiques (de deomises)

[seguint la Isabel i, per darrer cop, 'ex margine']

A Carme Rosanas

Crees, com un déu solitari,
Un món de delícies, un temps
En què l'aire és necessari,
La lluna i el sol ensems,

Un vers que és Univers de mots,
Un racó en què créixer sigui
Un lloc propi per a tots,
I que res a res no ens lligui.

Imagines un mes i un entorn,
Una munió de sentiments,
El plor, el riure, els laments.

Una nova fita per a cada jorn,
I una llar que ens acull les ànsies
De versificar entre itineràncies.


d.

Cada ratlla escrita,
el so de cada mot,
cada idea ja dita
s'incorporen al món.

Món d'escuma a l'onada,
fang dels aiguamolls,
cigonya en ple vol,
salabror a la ventada,
aigua clara d'un vell rierol...

Món poètic

(Seguint Elfreelang)

Cada ratlla escrita

porta el pes d'un nom.

I cada nom

ha fet aquí

el seu petit món poètic.

Gràcies Carme!

Taca que s'escampa

Taca que s'escampa
sota els peus i ens enrampa,
taca que s'escampa
com la veu que tendeix una trampa,
taca que s'escampa
i de cop avui ens atrapa
a les urpes vives del vers.
Taca que ens estampa
la poesia al gran univers...

Ratlles i gargots ( seguint-vos)

I som gargots de llapis damunt paper pautat?
o marges mal dibuixats de tetraedres impossibles?
No és millor dibuixar i desdibuixar i esborrar el rastre
del traç damunt el paper, solcs de tinta o grafit , guixos ...
de colors damunt les pissarres negres de dolors
Oblidem-nos...agafem la goma, difuminem els angles
llimen arestes ...tanquem cercles, arrodonim-nos
Siguem autors i protagonistes...dolors que ensenyen
dolors que són colors...amb formes definides o no...
Si som o érem gargots apressats d'algú altre
prenem el llapis, la ploma , el pinzell i tornem-nos tinta
taca que s'escampa, conjur de tiralínies....
poc a poc les ratlles seran noms i els noms mons possibles.

Aprenentatge

Penja el dolor d'invisibles arestes
finíssimes i amables
incisives
penja i lacera l'aire
la vida penja ara sobre el paper
que gargotege traçant camins de mots
respire aire o respire paraules
i em bec el temps temptejant equilibris
com un infant de nou aprenc el món.


(Seguint Rafel)

La vida en un gargot

(Seguint Montse, Carme, Fanal Blau i Anna Cinzia)

Oneja sobre serpentines de cotó

una vida on escric el meu nom.

Amb determinació l'escric,

mentre ignorant de mi,

atzarosos fils menen la meva mà,

fent d'un recte camí caòtic gargot.

El degoteig de temps l'esborra

amarat de mots de pluja i vent;

no podrà , però, oblidar el dolor

modelat en invisibles arestes.

He traçat de nou la meva vida,

ara sobre un tros de paper…

Serpentines de cotó

Serpentines de cotó

per embastar i envetar els mots.

I tornar a calçar

els poemes d'espart als peus,

mentre caminem itineraris

serens, senzills

i tendres.

(seguint la Carme i la Montse)

Rescatarem els mots

Rescatarem  els mots,
els  serens  i senzills,
els més  bells  i oblidats,
per  trenar-los  bé
amb  els  dits i amb el cor.
Com serpentines  al vent
ens emmarcaran  la festa
de tendreses  als  llavis.

PARAULES

La nostra llengua
la defensem
parlant-la dia rere dia,
rescatarem els nostres mots
com a senyal de reconeixença
arreu del món.

Aviat només ens quedarà el silenci...

*Seguint els versos "Acolliré el silenci" d'Isabel (publicats el dia 24-02-12)

Aviat, només ens quedarà el silenci
i totes les nostres converses
i tots els notres mots
seran només un cementiri
un llarg període de quaresma
esperant que algú els rescati
fugint d'un llarg hivern
esperant que quelcom esclati.

Aviat, acolliré el silenci
el traç de cada mot
el laberint desdibuixat
d'un somni qualsevol.

Aviat, entraré en una cambra
de fantasmes
on no hauré estat convidat
i sentiré que cada minut
que passa
és un minut estrany
observant els objectes
que no vàrem trencar
guardant mil poemes
en un calaix
sentint que el silenci
és un part que m'acompanya
en cada pas que faig
com una lluna negra
que no pot il·luminar
un estany daurat.

Et recordo

Et recordo,  sempre,

molt més  que un instant.

Teixint temps i memòria,

somriure i enyorança.

L'amor també és  mot

que projecta  i inventa.

RECORDA'T

Recorda't de mi un sol instant,
no importa el moment ,si tarda o matí.
L'amor no és temps ,la distancia o un lament
o paraula que s'emporti el vent.



Intentar seguir a M.Roser.

VENT

El vent xiula,

un arbre vell es vincla.

Cançó del bosc.

M. Roser ( intentant seguir la Laura i donant la benvinguda al vent de març)

A la riba del record

A la riba del Riu Segre

A la riba del record 

hi queda aquell roc salvatge
testimoni mud i sord de paraules i carícies
que furtivament van servir 

per tancar velles ferides
que havien quedat sagnant

sense sutura en el tall.
L'últim encontre en el racó amagat
d'aquell singular paratge
prop de l'aigua, sota el bosc,
on el silenci es trenca sols
per la dansa del corrent riu avall.
Les paraules necessàries

i un ultim i càlid adéu
aclarits els malentesos
segellant la cicatriu.

(Seguint la Pilar)