Penja el dolor d'invisibles arestes
finíssimes i amables
incisives
penja i lacera l'aire
la vida penja ara sobre el paper
que gargotege traçant camins de mots
respire aire o respire paraules
i em bec el temps temptejant equilibris
com un infant de nou aprenc el món.
(Seguint Rafel)
I tant que te n'has sortit, novesflors! I tant!
ResponEliminaUn poema intens!
Sempre temptejant nous equilibris i aprenen, Noves Flors... M'encanta!
ResponEliminaSempre temptejant nous equilibris i aprenen, Noves Flors... M'encanta!
ResponEliminaBellíssim! a la meva manera he tractat de seguir-vos al Rafel i a tu...
ResponEliminaSempre aprenent de nou
ResponElimina[seguint 'in margine']
ResponEliminaFiníssimes
En l'existència,
Goig i arestes finíssimes.
Caldrà recórrer
Sendes de llim incertes
Per a l'aprenentatge.
d.