I som gargots de llapis damunt paper pautat?
o marges mal dibuixats de tetraedres impossibles?
No és millor dibuixar i desdibuixar i esborrar el rastre
del traç damunt el paper, solcs de tinta o grafit , guixos ...
de colors damunt les pissarres negres de dolors
Oblidem-nos...agafem la goma, difuminem els angles
llimen arestes ...tanquem cercles, arrodonim-nos
Siguem autors i protagonistes...dolors que ensenyen
dolors que són colors...amb formes definides o no...
Si som o érem gargots apressats d'algú altre
prenem el llapis, la ploma , el pinzell i tornem-nos tinta
taca que s'escampa, conjur de tiralínies....
poc a poc les ratlles seran noms i els noms mons possibles.
Elfree aquest final és una passada.
ResponElimina... si érem gargots apressats d'algú altre ... tornem-nos tinta...
Tornem-nos tinta, doncs.
ResponEliminaet segueixo, Elfree...
ResponEliminaMai havia vist una escampadissa tan poètica de tinta!
ResponElimina[seguint 'in margine']
ResponEliminaResidència geòmetra
En l'error, l'ànsia de millora,
La geometria exacta per construir
Mons paral·lels que ens ajudin
A esdevenir tinta, paper, idea.
Bastirem damunt de la lassitud
La joia de viure, el temps vernal
De les prunes, la dolcesa perenne
Dels fruits que ens alimentin.
I solcarem nous mars, bells somnis
Contra la tempesta amb més cruesa,
Envers la inundació de la marea.
I serem fortitud i resistència,
La residència on començar una llar,
Abans que déus falaços la inventin.
d.
Una meravella...
ResponEliminaTornem-nos tinta!
Gràcies!
ResponElimina