Oneja sobre serpentines de cotó
una vida on escric el meu nom.
Amb determinació l'escric,
mentre ignorant de mi,
atzarosos fils menen la meva mà,
fent d'un recte camí caòtic gargot.
El degoteig de temps l'esborra
amarat de mots de pluja i vent;
no podrà , però, oblidar el dolor
modelat en invisibles arestes.
He traçat de nou la meva vida,
ara sobre un tros de paper…
dimarts, 28 de febrer del 2012
La vida en un gargot
(Seguint Montse, Carme, Fanal Blau i Anna Cinzia)
Etiquetes de comentaris:
Carme R,
FEBRER 2012,
Poemes des de l'Alguer,
Rafel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un poema preciós.
ResponEliminaIntentaré seguir-te, no sé si me'n sortiré.
ResponEliminaD'aquest gargot en surt un poema amarat de pluja i vent.
ResponEliminaM'agrada molt molt molt, Rafel!
ResponEliminaQue bonic, jo també traçaria la meva vida sobre un tros de paper..
ResponEliminaEm trec el barret!
ResponElimina