Taca que s'escampa
sota els peus i ens enrampa,
taca que s'escampa
com la veu que tendeix una trampa,
taca que s'escampa
i de cop avui ens atrapa
a les urpes vives del vers.
Taca que ens estampa
la poesia al gran univers...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Doncs vindrem amb roba ben blanca per atrapar la taca de cada vers.
ResponElimina[seguint 'in margine']
ResponEliminaMàcula mil·lenària
Bell com l'Univers, el mot
Escampa la seva vellesa
Entre boques i oïdes,
La senyera que cal per lluitar
Contra el silenci, sempre.
I vindran nous mil·lennis
Perquè quedin maculats
De sentències sàvies,
De frases que han de pronunciar-se
Per avançar i créixer.
d.
Atrapats tots, escampant taques... gràcies, Isabel!
ResponEliminagràcies a tu, Carme!...
ResponElimina