Et recordo, sempre,
molt més que un instant.
Teixint temps i memòria,
somriure i enyorança.
L'amor també és mot
que projecta i inventa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
És bonic recordar, el temps no conta...
ResponEliminaAl cap i a la fi, nosaltres som únicament un cúmul de records.
ResponEliminaBonic el poema i la glicina molt ben dibuixada.
ResponEliminamiles de gracias querida y admirada poetisa por acariciar nuestros sentidos con la belleza de tus versos, muchos besinos con todo mi cariño y feliz inicio de semana.
ResponEliminaRecordar lo viscut es bonic i recordar també es sonmiar i aixó es el que conta..
ResponElimina