ORGULL... FOTO GOOGLE IMATGES.-

4 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

(l'últim vers de F. Mompó)

Trobo la freda foto

on m’arrabassen l’orgull

si l’or vull...

A l’escenari

PREPOTÈNCIA

I esclavitud 

TANKA DE L'ENGANY

TANKA DE L'ENGANY

La millor posa
per a l'ull freturós
que en la recerca
pels abismes de l'ànima
troba la freda foto.

(Seguint Barbollaire)

Estranys a l'aparador

De vegades,
ens observem llunyans i foscos.

Lluint la nostra millor
indiferència i fredor.

Exhibint-nos, radiants,
com estranys en un aparador.

(seguint zel i mon i...)

Sense dir-te res

Sense dir-te res

el temps avança

i t'expel·lirà fet un batibull al pes

per esmicolar recances...

Sense dir-te res.

Sense dir-me res.

contrapunt

T’he deixat abatut, i sol
sense dir-te res
he saltat els graons de tres en tres,
per no enfonsar-me en la teva desídia,
m’he fos al carrer fosc
poc a poc, esperant la teva veu
des de la finestra... i és que
quan et veig capcot, sorrut,
i amb els ulls perduts,
no sé trobar el meu lloc dins teu.
Sé que m’enyores, però no saps el que vull
no te n’adones?

(seguint Món, amb complicitat)

TEDI

Cap al tard, quan la nit vela el sol

i l’avorriment em domina

absent de tu el tedi arriba

Miro al carrer darrere els vidres

I al fons una silueta femenina

que amb passos curts camina.

S’allunya de mi

seguint a Elfreelang

Tendre desig blau d'un fanal al capvespre

Tendre desig desitjar la tendresa
hissant la vela vetllem que no es veli
la imatge dolça que imaginem , tendra
Cap al tard, quan la nit vela el sol
els estels es revelen i rebels es rebel·len
contra la foscor amb espurnes enceses
...foradant la negror amb petites tendreses...
Despleguem el velam que enfilem ja el vespre!
desitgem desitjos i els volem ben tendres.

Els funerals

Avui fa cinc anys de l'accident a l'estació de Jesús (rebatejada Joaquín Sorolla cercant un oblit sòrdid) de la línia 1 del Metro del València. Els familiars de les víctimes i els accidentats encara esperen ser rebuts per Camps. Cap responsable. Cap funeral. Només aquesta pedra indigna.

Crema el vaixell a l'horitzó.
El gran guerrer s'enlaira.
I els seus déus l'acullen.

Crema la pira enlairada.
El cap dels guerrers parla als déus.
I els esperits inspiren el seu fum.

A la plaça hi han 43 cossos.
Cap foguera, ni tan sols llenya.
Els déus no entenen la indiferència.

No eren guerrers. No eren sants.
No eren caps. No eren amos.
No eren prínceps. No eren reis.

A la plaça hi han 43 no eren.
I cap arbre bastirà la immolació.
Quins déus accepten la diferència?

Quan el jorn retira

Quan el jorn retira,
enamorada del mar, com és,
s'aplega i replega el velam, 
tornant els peus molls a la terra,
per estrenar el combat de la nit
i hissar de nou -i amb fal·lera-
el desig de tendresa.

(seguint en Jordi, en deo, la Carme)

Salpa

Com vela enamorada del vent,
fràgil  i efímera...
Salpa i navega orgullosa,
s'apressa  i s'aquieta
s'inquieta  i batega
i cerca  i aprèn 
el ritme
de paraules i cançons,
ja vingui, el vent, 
de migjorn
o xiuli de  tramuntana.

(seguint  en Jordi i en deo)

Bitàcola (II) de deomises

[intentant seguir en Jordi Dorca]

Combat i brega
Per lluitar envers fantasmes
De la demència.
Has buscat el naufragi
En els fulls de la vida,

Fràgil, efímera
Bitàcola de l'home
En plena angoixa.


d.

Fràgil

Amb sentors de brega
i dolor de vida,
el retruc del dia
va hissant-se,
fressós,
com la vela enamorada del vent.





[inspirat en Zel]

Salmòdia òssia (o Papiroflèxia), de deomises

[seguint la zel, en Francesc Mompó i l'Anton, a pedaços]

Prova d'alçar-te amb el grinyol perpetu dels membres
I amb la salmòdia de queixes que el teu esquelet
Confereix en aquest trencaclosques rígid i immòbil
Que és la vida.

Venç la rutina i la peresa amb l'esforç d'esdevenir dret
I apareixerà un sol càlid contra tots els desembres
Acumulats en la sang i perquè, immediatament, trobi el
Gebre en la ferida.

Cull l'esperança feta de paper i guarda-hi les cabòries
Per si una ràfaga de vent se les enduu enllà, lluny,
I les perd i les oblida.

Home d'origami avui, tanca el puny i desvetlla't: el juny
Ha acabat i cal posar ordre al camp del viure, històries
D'espiga fràgil que no té brida.


d.

retorn

Vençut, el cansat prova d’alçar-se,
sent enyor de lluites i vol encara,
-després del forçat repòs-
cercar la llum perduda, esmunyedissa...
Un dia trist
li va fuitar dels ulls
Tant temps sol, amb les mans buides
i els òssos febles, vol retornar al color
de la vida, que tant enyora...
prova d’alçar-se, jo li dono la mà.

(seguint Francesc M)

MIRALL TRENCAT ... de l'Anton de rebaixes

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

( La primera frase és de Deomises ).

2.- He descobert que m’amaga l’horitzó.

En la llunyania, com penjant d’un fil

veig la trencadissa del meu gran mirall.

Lluny poc podien, els padellassos, fer-me mal

en els peus, en les mans, en el cor.

Seria el record que esboternava panyiser

al no regrés d’un albirar-se en son vent.

Callat reflexionaria si retornar al lloc

a compondre de nou el trencaclosques estimat.

UNA VESTA RÒNEGA

UNA VESTA RÒNEGA


Una vesta rònega
com a pell de pols
perquè la color no em trobe
quan mastegue la cançó del cansat
com una salmòdia pesada i lenta;
cap llum entre els dits
que separen els òssos dels vençuts.

Paràbola de deomises

[intentant agafar l'essència de l'Elfri i seguir el seu vol, encara que amb caires malenconiosos...]


Amb la voluntat exhausta, t'afanyes
Per descobrir què amaga l'horitzó
I quina és la cadena de la presó
De la vida que et remena les entranyes.

Vol llastat en la llum d'una paràbola
I les ales es despleguen com vestes
Rònegues quan la foscor àvol ha
Tenyit de sable les passades gestes.

Amb els membres alienats, acceleres
Les teves passes i cerques un camí
Per aconseguir la llibertat i la fugida.

Vella glòria pretèrita, que ja no esperes
El futur, només un cop de vent del destí
Que et perfili el rumb adient, i la vida.


d.

Vols! Vols?

Vols un més enllà i t'hi afanyes
en vols d'alçada per damunt de l'horitzó
i què vols? et diu el núvol
i quins vols enlaires? l'estel demana

I vols volar i voles volts i voltes voltant
viaranys vitals volant i volent voluntats
vulnerant vots vacus et vacunes de vida.

Volem voltar , voltem ,a voltes, victorioses
volem amb ales noves i volem poesia....
versem vols i volem versos ...

Volar fort

(Seguint a Mon) 

Ha arribat l'hora de que aixequis el vol

ja tens les primaveres que t'han proveit del plomatge necessari

és el teu moment i ho has de fer sol.

Avui mirava fotos, records del passat,

moltes històries viscudes, molts sentiments en aquell inventari

on només cadascú pot explicar com li ha anat.

La vida és per viure-la i s'ha d'anar tastant

caure i aixecar-se, gaudir i treballar,

ser conscient cada dia de tot el que va passant.

Obre totes les portes,

omple-ho de colors,

corre, salta, dorm i balla,

riu i plora, fes-ho tot.

I de tant en tant atura't

agafa aire, respira a fons

i només mira endarrere

per agafar "carrerilla" i volar més fort.

VOL

Volarem lluny del temps

si no ens manquen somnis

i amb els vents de cara

ni pensar amb tornades

ulls closos i les mans agafades.

seguint a La Senyoreta Reykjavík

Volareu lluny del temps

Seguint a Isabel...

Volareu lluny del temps

i viureu sense rellotges,

travessant portes que un dia

semblaven infranquejables.

Volareu lluny del temps

desfet en esponjosos flocs

de nostàlgia i sabreu

que l’ara paga la pena.

Volareu lluny del temps

perquè en aquest moment

fugisser i temperat,

sabeu on voleu arribar.

Volareu lluny del temps

amb una corda de records

enganxada al turmell

què us recorde d’on veniu.

Passeu, passeu

Passeu, passeu,

passeu el llindar de la porta.

Hi trobareu un espai

que us durà directes

al cor d'algún plusquamperfet.

I a cavall d'aquest verb,

volareu lluny del temps...

Volareu.

BENVINGUTS de la Montse

Portes i finestres obertes,

passem i compartim un somriure,

deixem-nos portar pels sentiments,

festejant el caliu de l'amistat.

En cada vers que has entès de Vicicle

G. Caillebotte, Pluja

Seguint l'Helena Bonals

En cada vers que has entès
Queda el misteri
En cada vers que has comprès
Resta la metàfora
En cada paraula elegida
Queda el desencert
En cada paraula no dita
Resta el veritable sentit del món:
Gotes de pluja sobre l'aigua.

Festegem... d'onatge

Intent de seguir a l'Elfreelang

Itineraris d’Efes

Festegem els sentiments

brindem amb aigua de lluna,

compartim sinceritat,

les nostres mans s’uneixen

sobre el marbre de la taula,

en el poema de les mirades

hi cerquem la metàfora profunda,

amb dos cors cantem

a una sola veu,

la flama del temps

potser mantindrà el caliu

o les cendres s’abraçaran al vent...

onatge

Itinerari d'efes d'Elfreelang

( intent de seguir a les palpentes entre cortines de suor i llum a Efemèrides de Deomises)

Celebrem´ho tot o quasi tot el que sigui grat
maridem les efes amb les esses i les  tes
convidem el juliol i el poniol i el julivert
fem una festa  versaire efemèrides d'estiu!

Ballem ! dansem amb les vocals i els accents
esclatem petards de rimes i de joia
llencem  enlaire els rams i entomem la toia
llancem les penes al torrent fem festa i festegem!

Efemèrides de deomises

[intentant seguir l'Anton, abans de marxar cap a la feina]

Cal celebrar totes les efemèrides del jorn?
O només donar importància a les que compartim
Amb cor i ànima amb el temps i amb la melangia?

Vine, nostàlgia, torna pels senders que el llim
Coneix, que l'arbre regenta amb el contorn
De la seva ombra allargada, i cura'm la malaltia
De recordar dates, números, xifres que no s'esborren.


d.

AMAGAT DINS TEU... d'Anton - FOTO G.IMATGES

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

( Seguint la paraula SILENCI del treball de Barbollaire)

1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes

el camí que un jorn emprengueres.

Mut i sord al moviment que et salvi

ajups el ser en el teu JO  intern.

Com baldufa parada – peus immòbils -,

dorms el calvari d’una soledat impia.

Què et fa el sondroll que transita pla

si és el teu silenci que sempre t’estossega ?

Amagat  dins el callar ni penses en res...

Així, el temps no transita en ton dormir.

Quimera de senders de futur anorreats.

Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca

un ideal que et corprengui i  anul·li

una esperança de desig de batec millor.

Innocència òrfena de Deomises

[primera itinerància i primer intent de seguir en Mon]


Perquè el valor és un bé massa car que no em puc permetre,
Deixa'm en l'hospici del silenci i de la vergonya, innocent
De mi, que he foradat les butxaques amb el pas del temps,
I la xavalla s'ha perdut pel camí i pels besos manllevats.

Perquè la fam m'amenaça en cada segon d'existència, omple'm,
Escudella'm amb carícies el plat del cor, fins que sobreixi,
Que l'insomni per no ser correspost em desvetlla nit rere nit.


d.

Extensió d'Helena Bonals

El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès,
i ara,
en aquest poema.

(Segueixo una paraula de la Carme)

PRIMER PENSAMENT DE JULIOL de Mon

Com un llamp has passat per ma vida

D’aquells que escletxa deixen al cel

Al meu cor el teu l’obria

Tocat, ferit resto en zel

Ai! Innocent de mi

Per que no em brollen les paraules quan et tinc a prop ?

Per que em tremola la veu i la mirada.?

Aquesta fastigosa timidesa

em deixarà orfe d’amor



L'estrena del dia d'Isabel

L'estrena del dia
quan el vent pica el vidre
i la llum omple el món
t'aixeca i et llença
com un llamp a la vida.

I el somni és record.
El passat, un llast
i l'esdevenir no arriba...

L'ú de Fanal Blau

Més enllà d'una nit,

s'albiren les primeres escletxes de llum,

que dibuixen amb traç acolorit

l'estrena del dia.

L'ú, com el primer, d'un llarg viatge.

Traç màgic de Carme

Traç màgic
de començament  i promesa.
Regal d'un  dia per encetar.
Mirades  que es  troben
al  cap dels  dits.
I silencis  trencats
més  enllà  d'una nit.

Del silenci dels somnis de Barbollaire

Hem preparat lleixes i aparadors
per omplir-los,
de bell nou,
amb el traç màgic
del sentiment lluminós
que neix del silenci dels somnis.

Obro la porta de Carme

Obro la porta

a cada  vers.

En aquest instant,  

a la més petita

de les  hores.


Esclataran els perfums
més  despentinats,
 colors subtils,
sabors exquisits.
Com qui somia,
i serà sovint, com ara,
a les més  petites  de les  hores.

TORNA UN ALTRE JULIOL POÈTIC

QUI  TÉ GANES  DE TORNAR  A ENLLAÇAR  POEMES

DURANT EL MES  DE JULIOL?

POEMES DE TOTS  COLORS  I DE TOTES  MIDES?

AGAFEM  UN VERS  O UN  MOT  D'UN POEMA PER FER  EL SEGÜENT.

COMENCEM EL DIA 1  DE JULIOL  A LES  00:00

S'hi van apuntant:    (fins  el 30 de juny)

1.- Deomises  Es desclou la tenebra
2.- Joana   Navarro  El teler del record
3.- Carles Casanovas  El rocar  de Tiana
4.- Noves  Flors  Noves  Flors
5.- Montse  Fons d'armari
6.- Jordi Dorca  Adverbia
7.- Isabel  Poemes al blog
8.- Laura T Marcel    Mar i cel
9.- Francesc  Mompó  Uendos,  greixets  i maremortes
10.- Llaudal   Biosofia
11.- Helena Bonals  D'allò bell, d'allò sublim
12.- Pakiba Roses vermelles
13.-  Elfreelang   Si dubto és que sóc si penso és que sóc
14.- Veí de dalt  Malerudeveure't
15.- Olguen Dalmasas  Olguen Dalmasas
16.- Guspira Paraules despullades
17.- Barbollaire  Un lloc per nosaltres
18.- Mon  La  garrofa  de Mont-roig
19.- Mª Roser  Algué  Petiteses
20.-  Vicicle Viciclisme
21.- La senyoreta  Reykjavik  Sol de Mitjanit  a Reykjavik
22.- Lolita lagarto zero-zer-o-zer-o- no-ser
23.- Zel Ara  mateix
24.- Mq Res
25.- Carme Rosanas  Col·lecció de moments
26.- onatge Onatges
27.- Fanal Blau  A la llum d'un fanalet
28.-  Anton  Rebaixes
29.- Jesús Mª  Tibau  de tens un racó  dalt  del món

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Ahir  dia 10 de maig  vaig  rebre  un mail  d'ACPV,  recordant  la solidaritat  d'internet  amb  la protesta   SENSE  SENYAL.  Hem de ser  solidaris  altre  cop,  en primer  lloc  col·laborant  amb aquesta  Editorial conjunta  i en segon lloc  amb l'ajuda  econòmica  que necessiten.  De  moltes  petites  quantitats  se'n fa una de  grossa.

Cliqueu  el banner  d'Internet solidària, per  anar  a les  maneres  de fer-los  arribar  les  ajudes.

PRIMAVERA,POESIA, PARAULES... recull poemes 21 -3-11 a itinerànces Poètiques

Open publication - Free publishing - More paraula

La lentitud de les coses belles

M’enfilo,
anàrquicament,
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen,
amb timidesa riallera,
com si fos primavera.

Dits que es trenen, sense soroll,
pels voravius de somnis
no confessats.
Que baden, ballarucs,
com andròmines que es gronxen
a l’espera
de la lentitud de les coses belles.

moshiwakearimasen (ho sento)

Rob Dobi

Plora

la mar

arena fina

llàgrimes de somnis

que mai no seran,

de lluny

.

.

.

un lladruc

Març marçador o d' El pas del vent

T'espere tota plena d'estiu

pels racons del temps,

enganxant els vents amb la punta dels dits

  migjorn

llebeig

             migjorn

                         

                     

                                          llebeig

xaloc...

torbonades bategants al ventricle esquerre

enlairen el meu crit i el llancen

al bell mig de l’ull de l’huracà què és

un somni

un ocell

la tristesa

l’alegria...

i et fas polsim respirable

oxigenant la meua sang

que ràpida puja i baixa

i m’esclata als ulls,

als llavis...

quan dic, tremolosa, el teu nom.



 

 

...t'ho dic, perquè ja tinc una edat...

Ple de combinacions

De mq de RES

inventari

M’arrossega el somni 

vençut d'esperança. 

M’arrossega la vida 

que, a més, no m’abasta. 

M’arrossega el teu nom, 

que faig servir de comiat. 

M’arrossega la pau de Déu. 

Res més no em manca.

Dubtes

Potser els núvols es banyen en el mar

Perseguint el sol cada capvespre

Potser la lluna es refugia en la nit

Escapant del sol que l’intimida

Ves a saber si sota el meu llit

Si amaga un malson o bé una mentida

Qui sap on para el camí

O a on s’hi troba l’ombra

Potser si que es veritat, que n’es ple d’olles

Als peus dels arcs, que pinten el cel

Potser tenir pors, és perdre el senderi

Complicar-se la vida, o tancar-se la porta

Ves a saber

Qui sap

Potser

MAR I CEL

Tenia una foto guardada que em semblava encantadora i m'ha inspirat aquest poema que d'altra banda i en aquesta celebració del dia de la poesia fa honor al meu bloc Mar i Cel que conté tant de forma implícita com de forma explícita aquests dos elements tan i tan meravellosos. Així que espero que us agradin, el poema i la foto que és del port d'Arenys de Mar.

Ondulats reflexos de màstils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats.
El silenci impera sota el sol matiner,
la vida sota l’aigua discreta feineja
i el cel s’hi emmiralla tímid, tremolant,
enamorat del mar,
que salat i fresc el saluda,
i al fons de l’horitzó, quan ja ningú els veu, li dona la mà.

Amb mots i paraules

Amb mots i paraules bastiré una casa
la vestiré de garlandes de flors de colors
avui és primavera i la poesia escampa
pètals i aromes per les itinerants estances
noteu aquesta dolçor de perfum en l'aire?
Emplenem-nos els cors , obrim les mans,
trepitgem ben fort i tanquem els ulls
ebris de metàfores celebrem el dia!

Sota el desmai

Sota del desmai, 
tot sembla  tan lluny
en l'espai  que  ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments,
que no hi ha cap confluència
entre les paraules  perdudes
i aquest gronxar de les branques.


Des  de   la finestra, 
obriré els finestrons
per escoltar la  cançó
del fregadís  de les  fulles.
Quan la  sabré cantar
penjaré els meus mots
al capdavall
de cada  branca.

Als poetes

Nosaltres, als poetes,
els ho devem tot
en la vida:

l'amor, el conhort,
la franca llum de les paraules.

Realitat de Mortadel·la

Realitat

Necessito mirar-te per descriure’t, s'anava dient. 
I mentre trepitjava amb els ulls el camp de blat, pensava, si tu has estat la que m'ha  explicat el meu record, per què són ara les meves mans les que revesteixen el teu passat?
Ni jo sóc tu, ni tu ets jo, però en aquest trosset de vidre ens hi reflectim les dos.

Mortadel.la

poeta

el temps acaba

trencant tots els fils...

només queden

els que el poeta

anirà trenant per no ser
mai més

titella de ningú...
li queden les paraules
i els records,

i un gran desig de dir, de ser

que a ell no li cal cap manual...

la seva vida és una densa xarxa

amb els forats justos

per prendre alè,

somiar,

lluitar,

trencar malsons

i, si cal,

menjar pedres

per enrunar tots els murs

AIGÜES DE PRIMAVERA

Aigües de primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.

Al cor d'una triste fotja clara
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins,
ai fresa de les escumes,
Com mou el fullam dels pins!
Com solgen ,les flors novelles!
Com dringuen aquets matins!

Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins;

   " L'un molia or i  plata,
     l'altre perles i robins, 
       l'altre l'amor de les dames
     que captiven els fadrins".

Finalment, l’inici

foto: Joan

                                                             Subtilment, la llum esclata.
                                                             Potser l’ànsia d’escalfor
                                                             ha generat el desfici,
                                                             potser massa fred
                                                             o massa foscor,
                                                             potser l’ànsia de color
                                                             que tenia l’aire gris...
                                                             Finalment, tot és possible:
                                                             Amb tota la força
                                                             la vida reneix
                                                             des de la boira.

Oblit

Oblit

He desat les mantes a l'altell.
Els coixins ja no fan la teva olor.
Plego sense esma uns llençols.
M'adormo sense son.

Cap més nit vindrà a encendre
un nou silenci.