A un estel gegant

A un estel gegant
li ha caigut un terròs de sal esmicolat,
que vol escriure't.
Amb la humitat de la nit,
regalima enyor,
i sua llàgrimes.
Mentretant, la lluna -burleta- li pica l'ullet.

A la velocitat de la llum
els estels són una pluja torrencial.
La lluna que s'ho mira
esbossa un somriure de sucre.
Alhora, una llàgrima de sal
li llisca per la galta enfebrada.
S'enyora del seu sol
mentre la pluja no cessa
i s'emporta les llàgrimes i l'enyor
a una altra dimensió.

Vora els fogons

Vora els fogons
s'arronsa el gat
i espolsa engrunes.

Flaire de mar,
olor de clòtxines;
al vidre entelat
escrius SAL i COR
i MIRA EL CEL.

És la O marc de la lluna
i els estels semblen pluja...

Tardor

Tardor d'enyor?              
NO,  olor de boixos
temps de castanyes,
cruixits al foc.
Tertúlies, històries contades,
contes de l'àvia despertant passions                
Els xiquets adormint-se a la falda
i vora els fogons.

                                                             imatge treta d'internet



Seguint la tardor de la Gloria.

Magranes

Vermell  humit
de totes les  magranes.
Frisen d'obrir-se.







Una foto de Kike Cardona

MEL de TARDOR

Mel i magrana

color de tardor. I al vent

fulles que dansen.

Seguint la MEL de la Cantireta

PRIMER L'OU ? ... boli ràpit

3.- 5-10-12

Es trobà cinc vocals.

de dos en dos les ajuntava.

AI !, i li semblà un fibló

en mig de la carn del cor

IA !!, que és el que tinc,

potser la gerra plena?

....................................

I arribà a cap davall

de la seva experiència.

OU...!!  Sentia dir que era

primer OU que... QUÈ ?

Ell ho compartia o no ?

Obrint el temps o cloent-lo.

Se li emmarmità la clepsa

i no en tragué brou.

Si no fos l’OU,

seria la gallina ?

Si no fos...

seria ...?

Insoluble s’ho veia.

Hi va obrir l’OU

i se’n engolí rovell i clara...

Primer, ... primer l’OU

i desprès el xirrit de vinassa.

I ho deixà resolt.

PRIMER, L'OU

Són els peus els que menen

la línia de vida,

saltant aragalls,

esquivant troncs tombats.

A força de braços

aixequem la sínia del plor,

la que ens assaona

fins a la humilitat.

Primer, l'ou.

Però és la vida la que canvia

i assaona la pols i la fa fèrtil

i fa que arribi el demà lluminós

i fa que els infants innocents somniin

i dormin conhortats per l'abraçada 

del futur.

xipollegen menuts

xipollegen peuets dels menuts

fan al fang caminets,

i van bruts

mentre els grans que se’ls miren

rondinen

els infants, innocents, miren l’aigua

i somien

amb maragdes als ulls, fades dolces,

i vestits com teranyines, lluentor,

robes fines...

que al seu màgic somni

ningú els digui no!

el toll és un llac on les goges s’amaguen

amb el do generós de l’eterna saó

que fecunda aquest erm que sovint

és la vida

(Zel seguint Galionar i Carme)

També així la vida...

 

Caminois de pedra, amb tolls d’aigua i fang:

la mateixa pluja que assaona els camps.

També així la vida, capciosa, vibrant;

el que a uns agrada, a d’altres fa mal.  
 

Galionar (seguint Isabel) 

La façana s’esfondra, es desclou el misteri
-darrera l’aparent fortí no hi ha res-

caldrà trobar l’encís de noves vies,

esmolar l’enginy i la il•lusió,

per bastir noves façanes sense guix

-no pot amagar més tèrboles ombres-

per forjar un altre present,

que cada instant és un alè , i de molts

es pot fer real, i fort, i ferm, un vent de crida

per un futur possible...

(Zel, seguint Antón)

MEL

Li apropa el vers
a la boca. Li asseu.
Li aboca el dors
en l'ull.
La fa mel.
La fa present i eterna.

Seguint drapaire.

temps era temps

La realitat d'un temps que era temps,

i ens porta fins el present.

Un a un anem fent camí   

compartint sols, llunes i somnis

Gaudint de la companyia,

sabent que no estas mai  sola.

L'ENCÍS

L'encís d'un misteri

o l'encís del misteri

és capriciós ?

Quan se li desclou la façana

sabem el que ens espera.

Un instant pot dar resposta

favorable o ...desfavorable.

El futur sempre ens crida

amb l'èncis del seu esdevenir

tornant-se present, realitat.

L'encís

L'encís  capriciós
juga amb la sort.
Nosaltres  som els daus.

Només si li surt 
un doble sis
l'encís perdura...

Fins que ho vol l'encís

Ets ombra i raig lluent,
ets veu, cant i silenci,
ets núvol espès
al nostre cel rogent.

Ets volum amb sostre,
ets temple oriental,
camí de pedra
amb tolls d'aigua i fang.

I quan s'acaba el dia
i venero la negra nit,
devorem tu i jo la vida
fins que ho vol l'encís...

ets

Eres el meu jardí

i al meu jardí encara ets

ets ombra i raig lluent

i bressol dels meus neguits

Sortís de dia o de matí,

eres al meu jardí

ara hi ets amb d’altres petges

i et segueixo com pelegrí

Eres el meu jardí,

el meu repós, el meu respir

i encara ets tot per mi

Zel, seguint Antón

JARDÍ.GESPA.VIDA... boli ràpit

2.- 3-10-12

Jardí. Gespa. Vida.

Ajaguda et veia...

Erets el jardí meu,

cercle màgic de respir.

El teu cos marcat,

ingràvid ara en la gespa

el recordo amb plany.

Avui un cos sol camina...

En l’intern tinc dos esperits

que continuen Vida.

Jardí. Gespa. Vida.

Destrenant somnis

Andrew Wyeth

L'horitzó es gronxa
el món fa olor de pluja
destrenem somnis.

Olor de sal

Somriures  de pluja,

 una escletxa  de sol.

Un punt de trobada

Colors  irisats.

Si es troben els mots

i glops  de silencis

es gesten els versos

amb olor de sal.

Un somriure de sol

Un somriure de sol,
quatre gotes de pluja,
les hores que fugen...

Atrapar, fer un glop
d'un seguit de mots
que ens regalen poesia.

I esperar que la nit
segelli amb el somnis
tanta i tanta vida.

S'apropa

S'apropa l'amor sobre la gespa.

I el món fa olor
d'herba tot just tallada.

S'apropa l'amor damunt la gespa.

I porta el pit alt
i un somriure de sol
que ens amanyaga.

S'apropa l'amor per la gespa.

I jo li faré l'espera...

Amor transcrit

Asseguts a les cadires o 

estirats damunt la gespa

sempre a redós 

d'aquest amor transcrit .

 Sense amagatalls, 

per mirar-nos als ulls.

Aquests ulls 

que revelen l'ànima,

que dibuixen un passat, 

present i futur.

on tot era

on tot es

on tot pot complir-se

mentre germini 

aquest sentiment

que ens desborda.

                                                                           seguint fanal blau

No fuig

No fuig.
Encara sent i s'asseu en la bonança.
L'amor ha plantat avui, damunt la gespa,
dues cadires.
Sense amagatalls.

Fugir

L'amant, llavors, fuig  de la fosca
i travessa  el llindar 
d'una escala d'emergència.
El món és  d'un altre color
i  tot sembla  més  funcional  i senzill.
Però els graons  es  baixen igual.

En passar  les  hores  
el gat  el mira  mofeta i
li  tornen a fer  mal els  genolls.

                                                 

 ...ai, si la sort em fos plaent!

Si, caminant per la pols del desert,

trobés l'oasi dels teus ulls,el recer dels teus braços

dins del somni dels idealistes.

L'amant, llavors, fuig de la fosca,

travessa la porta i canvia d'escenari.

Tot és nou. Tot recomença.

seguint zel

incògnites

la teva mort, i la por

incògnita duresa d’un incert present

recullo els records que et fan tan absent

i m’acullo al recer

d’un renéixer possible d’amor
si la sort m'és plaent...

Zel, seguint Isabel

La melodia dels propis mots

La melodia del propis mots:
aquell subtil passeig pel port
i el vers sublim fet ja cançó.

Moment etern
per sempre més.
Moment serè
sota el cel d'acer.

Malgrat les boires,
malgrat la por,
malgrat aquesta amarga coïssor
que va néixer amb la teva mort...

PARAULES AL VOL

Llenço paraules al vol

volaran en mig de la boirina

i viatjaran mon enllà

on ni les tempestes 

ni els vents huracanats

podran callar-les

Les transportarà la melodia

dels propis mots.

Xiuxiuejant, cridant

en silenci o clamant

el que l'ànima implora.

Seran mots, bells mots,

sempre plens de vida pròpia.

Es un racó

És un racó
de finestres obertes
des d'on es veuen
totes les ciutats
i els països i els mons
i tantes companyies.
És un racó recer
de les paraules
on sempre ens sabem
i aprenem a volar
i a riure i besar-nos
també a filosofar.

Al racó més estimat

 

Entro al racó més estimat de l'estança,

entro amb les ales fines de les fades

per escriure-hi noms de ciutats estranyes

amb la tinta acolorida que em brolla dels dits

i les lletres antigues dels alfabets atàvics.

I atorgaré a cada nom de ciutat una estampa,

una llum, una flaire, una pluja, una melodia, un so

i l'harmonia de la nit que la Tardor ens escampa.

Com velles fulles marcides...



Com velles fulles marcides

llenço poemes al vent,

amb la vana fe que arribin

vers a vers, allà on és ell.

Desigs d’amor, de tendresa,

bocins de plor i tristesa...

Solcant l’aire, giravolten

sota la blavor del cel. 

 

Vanament, llenço poemes

que mai seran recollits;

s’han perdut enmig la fosca

d’una impenetrable nit.

Mentrestant, giren els astres,

passen els anys i els destins,

i encara treno poemes

amb la punta dels seus dits...

Galionar (seguint Fanal blau)
 

Al racó..

La Tardor,
com fulles daurades,
ens porta paraules
d'una geometria inesperada.

Dibuixades
com qui trena forces arcanes,
en el racó més estimat de l'estança.

Jo en tinc un fil

         

 Jo en tinc un fil

que no se on em porta.

En cerco el cap

en cerco el fi

i entre mig em perdo

evocant sentiments  

que m'inspirin quelcom

per sentir-me viva,

somiant que faig poesia.                                                          

Com un cadenat

Com un cadenat de lletres,
comencem a confegir
una punta de coixí
que acotxi els mots;
i treni, amb la música dels boixets,
imatges que ens reconfortin.
Estrenarem,
amb desig artesà i pacient,
la llibreta nova
que ens va regalar
qui estima la poesia.
Tenaços com som en el goig de la paraula.

MOT I PARAULA.- boli ràpit

1.- Mot i paraula

feren patxia, s’amistançaren.

Tancats per el cadenat de les lletres

entre parèntesi, prets , besant-se,

no volien punts ni comes,

ni dièresi ni guions...

El mot curtet i envanit,

la paraula cofoia i distesa

tancades dintre

esdevindrien miracle.

Ells dos sols donaren vida

a la idea primigènia...

Desprès quan paris

el beneplàcit del contacte

sorgiria la veu llegint

i mot i paraula serien ACTE D'AMOR

S’obriria el parèntesi...

Prosa o Poesia naixent a l’aire.

El primer vers

És el primer vers camí directe,
és l'ona suau al cor de l'aire,
és recull de mots, idea i veu,
és el cant serè que espera
que un altre vers vingui darrere,
i estiri del fil per ser un poema.

Àvidesa

Sóc  els tres  punts
que mai no acaben...
per desacord
amb  punts  finals.

GANA

 

Sóc parèntesi vertical.

O esdrúixola.

Gana de veure't sense vocals,

amb el vers 

a punt per a la cesura.

Pati de calèndules

Saps?
Em fa goig la paraula.
Plantant-ne i transplantant-ne
han corregut els anys
s'han refet les dreceres
i s'han esdevingut inundacions i tot.
Quan tot ha estat negat
fins els mots s'ofegaven
però ella, la paraula,
pertinaç, obstinada
deixava una llavor
ara ací
demà ací i allà
i he anat cuidant-les
i destrossant-les
empenyent les penoses al racó de l'oblit
que mai s'oblida
i adobant-ne unes quantes
-les que exhalen estima.
Sóc una jardinera sense jardí,
amb quatre cossiols il·lusionats
bastesc el pati
de la serenitat i les calèndules.

Punt de trobada

Hi ha algú més, 
que sense entendre mai prou 
el sentit de cada encanteri 
ni de les fórmules màgiques 
que fan dels versos allò que són: 
inquietud i consol 
preguntes i recerca 
ordre i revolta... 
els escolta.

 En mig del desgavell, 
el nostre punt de trobada: 
Aquí,  al poema!

...i a l'inici fou la poesia

La poesia m’asserena el pensament.

Assegut al llit, o al sofà, o a l’estudi,  amb una tassa de cafè a la mà,

llegeixo versos del Tomàs, de l’Alfredo, del Martí, del Salvat, de la senyora Eiximenis, 

de les veus càlides que amaren el calidoscopi blogosfèric...

De vegades no les entenc, però no importa,

em basta el sabor de la sang de les paraules,

la salabror de les melodies, el ritme,

palpar les vísceres calentes dels significats ocults

i veure com el caos ordena la matèria,

com aixeca la pols dels arcs iris esventrats

i genera  estructures de batalles dins del subsconscient.

En mig del desgavell, m'abraço a la poesia 

i ens estimbem en l’infinit oceà de les preguntes,

i pregunto: hi ha algú més?

TORNEM-HI?

TORNEM  A OBRIR  LA PORTA?

SI  EN TENIU  GANES  I  US VE  DE GUST....

• Tornarem  a enllaçar  poemes:  endur-nos  un  mot  o un vers  del  darrer poema  penjat  i  fer-ne  un de nou.
• Farem  quinzenals  poètiques  en lloc  de  mesos  sencers.
• Limitarem els  grups  de participació  a 12  persones  per  quinzena,   perquè  el ritme  es  pugui  seguir  bé.
• Podeu participar  lliurement  (un cop o 5  o 10)  dins  la vostra quinzena,  sense  ordre  d'aparició  ni torns  de cap mena.
• Farem  4  quinzenes  si tenim prou  gent  per  participar: 

PRIMERA  QUINZENA:     de l'1 al 15 d'OCTUBRE:  
JA  HI SOM TOTS!!!!  
HEM FET  EL PLE  ALS  12!!!!

1. Joan Guasch
2. Cantireta
3. Noves Flors
4. Galionar
5. Fanal Blau
6. Drapaire de mots
7. Zel
8. Isabel
9. Glòria
10. Carme Rosanas
11. Barbollaire
12. Anton

SEGONA QUINZENA:   del 16 al 30  d'OCTUBRE
JA  HI SOM TOTS!!!!  
HEM FET  EL   SEGON PLE!!!!

1. Cantireta
2. Elfreelang
3. Montse  de Fons  d'armari
4. Laura T Marcel
5. Zel
6. Isabel
7. Fanal Blau
8. Joana
9. Helena Bonals
10. Rafel
11. Carme Rosanas
12. Deomises

TERCERA QUINZENA:  de l'1 AL 15  de NOVEMBRE

JA  HI SOM TOTS!!!!  
HEM FET  EL TERCER PLE!!!!

1. Esborrall
2. Mª Roser
3. Glòria
4. Barbollaire
5. Marta V.
6. Cantireta
7. Carme Rosanas
8. Anton
9. Deomises
10. Zel
11. Joana
12. Laura T Marcel

QUARTA  QUINZENA:   del 16 al 30 de NOVEMBRE

JA  HI SOM TOTS!!!!  
HEM FET EL DARRER PLE!!!!

1. Marta V
2. Esborrall
3. Cantireta
4. Carme Rosanas
5. Ninona
6. Deomises
7. Zel
8. Fanal Blau
9. Marta PS
10. Elfreelang
11. Virginia Palomo
12. Xavier Vidal
13. Imma Cahué

• Com que  sempre  havíem funcionat  per  mesos,  cada  persona  es  pot apuntar  a una quinzena  o a dues ...  com que  sobren  llocs,    fins  i tot  a tres  o  a quatre!  :)
• Us  heu d'apuntar  als  comentaris dient  quina  o quines  dues quinzenes  voldreu ser-hi.
• Se  us  enviarà  la  invitació per  correu  (per  tant  heu de deixar  una  adreça de mail)  per  a poder  participar  directament  a  aquest  blog. 
• Ens  trobem als  comentaris...

ENLLAÇAR

aPARAULA'm

Commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Any de la paraula viva.

Primer  pensava  en la  paraula  POESIA,  adequada  a  aquest  blog  i  ben bonica  també,
però  finalment he triat  el verb ENLLAÇAR  que sempre   ens  ha acompanyat  en les  nostres  rodes poètiques.    El desig  d'enllaçar  és  el que  em va  dur  a muntar  aquest blog.

Us  afegiu  a dir  alguna cosa  més  relacionada  amb ENLLAÇAR?

Enllacem  en llibertat

lletres  i llegendes

Llisquem  per la llengua

 llaminera, lleugerament.

Lligam  lluent.

..............................................Carme

Enllacem paraules, 
tot fent nusos d'amistat,
en el viatge en tren 
de llengua viva. 

....................................................Pilar

Enllacem les hores
dia rere dia
any darrere any
fent camí
tots junts ... amb un somriure.

..............................................................Pere

Poesia trenada
i enllaçada
per carrers itinerants.
Paraules viatgeres.

...............................................Fanal blau

Enllacem paraules
Mots i pensaments
Enllacem somriures
Mots i sentiments

.........................................Carme  de Quadern  de mots

I en mirar-nos
enllacem vides i somnis,
somriures i paraules.

Ens enllacem en el gest
que ens porta un silenci plaent,
com de bes.

Enllacem la distància
amb un ressò de pells
que ens degota,
juganer,
dibuixant carícies d'argent.

...........................................................................Barbollaire

Obrim la porta,
per enllaçar emocions
i somriures.

.......................................................Montse de Fons d'armari

Enllacem els blogs i omplim-los de somriures!

..........................................................................Montse-Arare

Enllacem mar i muntanya
somriures i pensaments.
Enllacem -nos a la catosfera
per compartir versos i moments.

........................................................................Drapaire de mots

Enllacem, connectem 
versos entre ells,
creem bellesa entre tots.

...............................................................................Helena Bonals


Enllacem els escrits, 

uns amb els altres, 

amb mans obertes, 

braços estesos, 

i paraules acollidores...

........................................................................Assumpta


Enllacem somriures i omplim-los d'amics blocaires!
.....................................................................................Viu i llegeix


Ens enllacem, nosaltres, amb baules fetes de paraules.
........................................................................................Noves  Flors


enllacem emocions
i paraules
lliurement,
com el vent quan bufa
o la pluja cau..
..........................................................................lolita lagarto


Enllacem una il·lusió,
amb un somni encara no realitzat.
Enllacem les nostres mants
amb la persona que tinguem al costat.
...............................................................................M Roser


Enllacen la nostre vida 
a una altra vida en busca de la felicitat.
.........................................................................Pakiba


Enllacem llaços
llaços enllaçats
Alcem mans
rotllanes enllaçades
la dansa més noble sense desenllaçar-nos! 
.................................................................................Joana


Enllacem els records 
amb les absències
i en fem un mur 
per sobreviure
...................................................................Helena Arumí

Les itineràncies també participaran a l'aPARAULA'm

Aneu  a  cal Víctor  a buscar  les bases  de  participació.

El dia  9 de maig  de 2012:  aPARAULA'm

Les Itineràncies  aparaularan  una  paraula!

Afegiu-vos-hi!  Ens  veiem el dia  9!


 

ALLES LIEBE

Aquest  blog  quedarà  tancat  a partir  d'ara  mateix...

Les  invitacions  que tots  teniu  seran cancel·lades  per  poder  recomençar  de nou, i de zero,  algun dia.

Quedarem,  de  guàrdia, els  tres  administradors  del blog...  

esperant  un nou moment  o una nova  idea  que el desperti.

He  viscut  molts  moments  feliços  i  divertits  compartint  amb vosaltres.

Moltes gràcies  per  ser-hi  i per  fer-los  possibles.

Tingueu  molta cura  de la vostra poesia, és  un tresor  que  cal preservar  i compartir.

ALLES  LIEBE,  estimats  poetes  i poetesses!