3.- 5-10-12
Es trobà cinc
vocals.
de dos en dos les ajuntava.
AI !,
i li semblà un fibló
en mig de la carn
del cor
IA !!,
que és el que tinc,
potser la gerra
plena?
....................................
I arribà a cap
davall
de la seva
experiència.
OU...!! Sentia
dir que era
primer OU que... QUÈ ?
Ell ho compartia o no ?
Obrint el temps o cloent-lo.
Se li emmarmità la clepsa
i no en tragué brou.
Si no
fos l’OU,
seria
la gallina ?
Si no
fos...
seria
...?
Insoluble
s’ho veia.
Hi va obrir l’OU
i se’n engolí
rovell i clara...
Primer, ... primer l’OU
i desprès el xirrit de vinassa.
I ho deixà resolt.
Fantàstic! M'encanta.
ResponEliminaDivertit, Anton!
ResponEliminaQuina agudesa, Anton! D'acord, doncs, primer l'ou!
ResponElimina