Baules m'encadenen:
un altre el desig,
l'altra la dolcesa.
Quan l'amor és dolç,
dolça és la cadena.
El meu cor demana
pessics de tendresa!
Seguint la Montse

![]() |
| Carme Rosanas |
El pèndol és àgil,
malgrat tot,
com l'arrel del càntir
tal vegada.
Únic, insolent,
un vol de cireres
sense descans hi plora
i l'etern vaivé proclama.
Són hores,
hores i hores per dins sucoses,
hores gormandes
de l'imponent
i absent esclat,
i gotims d'essència
com turment de dits
que el vent periple escampa.
![]() |
| MIQUEL Expansió i dispersió dins Fotofília |