dilluns, 21 de març de 2011

poeta

el temps acaba
trencant tots els fils...
només queden
els que el poeta
anirà trenant per no ser
mai més
titella de ningú...
li queden les paraules
i els records,
i un gran desig de dir, de ser
que a ell no li cal cap manual...
la seva vida és una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alè,
somiar,
lluitar,
trencar malsons
i, si cal,
menjar pedres
per enrunar tots els murs

10 comentaris:

  1. La poesia pot enrunar-ne molts, zel!

    ResponElimina
  2. trenar els fils que el temps ha trencat... bon ofici!

    ResponElimina
  3. Enfilats damunt d'aquesta pedra de tartera, un alè d'esperança ens acompanya.

    ResponElimina
  4. Enrunar tots els murs
    si cal, amb les paraules,
    enrunar tots els murs
    amb els batecs del cor.
    enrunar tots els murs
    amb el sentit dels mots
    cada cosa pel seu nom.

    ResponElimina
  5. El poeta pot fer quantitat de coses, només li calen paraules i imaginació...a tot el que has dit jo hi afegiria que ens regalarà a tots un borrall de sensibilitat.
    M. Roser

    ResponElimina
  6. un poema, llençat com un roc, pot trencar els murs més sòlids. Les paraules ténen tota la força del món condensada, si nó, els dictadors no farien callar els poetes.

    ResponElimina
  7. Potser escrivim...jo diria que escrivim...per poder enrunar molts dels murs que ens oprimeixen i ens prenen l'alè.
    Potser la poesia ens ajuda a alleugerir alguns malsons i a mantenir en peu el desig d'un món més just.
    Una abraçada, zel!

    ResponElimina
  8. ...I al mig de la runa, sortirà una flor. És la veu del poeta la que la fa néixer dins del seu somni compartit.

    ResponElimina
  9. Potser escrivim per sentir-nos lliures de nosaltres mateixos...

    ResponElimina
  10. Em sembla un poema i un missatge fantàstic.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons