dilluns, 21 de març de 2011

Platxèria mínima a Xènia (A la Poètica)

1. Platxèria

Garbuix de reixes, mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra.

He deixat el xipoll del xàfec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle,
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a l'èxtasi.

Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixança i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del nínxol extrem i exhumat.

Puix que xollo els xais del xafardeig,
M'afegeixo al xivarri i a la platxèria
Com el peix que es queixala i no es queixa.

*


2. Mínima

M'emmirallo en la mar de murmuris d'un matí massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes.
Nedo endebades, naufrago, nego cada nou natalici del món
I, no obstant, em nomeno nauxer d'un nafrat llagut lànguid

(La llàgrima llançada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots, la música, la marxa del moment que mor,
Per mantenir la mínima musa de la lluita anònima ben viva).

*


3. A Xènia

(o, CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XARÓ XEFLIS DE XAUXA; I JO, XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA, EM QUEIXO DE LA XIRIPIA –ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXÓ XOP I XOLL, ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MÉS EIXORC SENSE RAUXA)



Xarxó del xap que m’esqueixa,
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa.

Em creix la xacra del trinxa:
L’esperit m’esgarrinxa
Mentre el xuetim m’engreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa.

La congoixa que no es boixa
M’enxarxa en la Cartoixa
I m’angoixa amb l’ardent torxa
Del xuplit de la conxorxa:

S’eixampla en la meva moixa
Vida fins que l’escorxa.



d.

8 comentaris:

  1. xerrameca xopa i xiroia, gens ximple!

    ResponElimina
  2. M'ha fet pessar una estona agradable llegir aquests poemes tan originals. La primavera també ens porta sentit de l'humor. Que duri!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  3. L'esperit m'esgarrinxa,
    i xipollejo en la xarxa
    de tantes xeixs que
    m'embruixen.

    ResponElimina
  4. quins jocs més bonics que permeten les nostres paraules.

    ResponElimina
  5. jugant amb la ics o la xeix, xalant el vespre poètic!
    una abraçada, deo!

    ResponElimina
  6. El xivarri que baixa per la xemeneia i es converteix amb xiuxiueig!
    Exercici seixanta...

    ResponElimina
  7. Sembla un nou idioma. He fet tot un esforç per a seguir-te, però ho he fet ballant a ritme de Rauxa.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons