dilluns, 21 de març de 2011

moshiwakearimasen (ho sento)


Rob Dobi



Plora

la mar

arena fina

llàgrimes de somnis

que mai no seran,

de lluny


.

.

.
un lladruc



8 comentaris:

  1. Tristesa al Japó. Un bon gest que li hagis afegit un polsim de poesia, que desentel·li les llàgrimes de tants somnis.
    Una abraçada, lolita.

    ResponElimina
  2. De lluny
    llàgrimes

    dels núvols més tristos
    sobre el món desolat.

    ResponElimina
  3. El mar ha engolit vides i somnis,
    sobre aquest món desolat,
    costa trobar l'esperança.

    ResponElimina
  4. El mar que sovint ens fa somniar, de vegades s'endú fins i tot els records, encara que no siguin tangibles.Només un lladruc... Però és reconfortant veure que hi ha gent que arrisca la vida per salvar la dels altres...si que hi ha esperança.
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Plora la mar i la terra la plany. I continuaran havent-hi primaveres. I alguns somnis seran.

    ResponElimina
  6. Tot és fi, la sorra, els somnis perduts, la subtilitat del bell poema.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons