dilluns, 21 de març de 2011

A les paraules...













Abans de néixer

ja escoltava paraules;

les de la mare,

el pare, àvia, padrins.

Així que vaig néixer

la descoberta del

món de les paraules.

I m’acompanyen

des de sempre,

em són el caliu

pel fred, la llum

pel somriure,

la carícia en

la solitud, la música

per les llàgrimes,

són el viatge

al meu interior,

i quan floreixen

amb fruit de poema,

i la flama quan

tot s’apaga...,

i es trempen a la

fornal de la lluna.

Paraules a l’enclusa

de viure, i forgen diàleg,

esdevenen petjada

de passat i present,

i quan callen

desvetllen els llavis

adormits en el silenci,

són batec en

el cor trencat...

Paraules,

elles fan l’estel

que ens eleva,

són la llibertat

de pensament,

l’aire per l’ofec,

la flor en el comiat,

l’almívar pel dolor,

la besada en

la profunditat.

Paraules

a la tendresa

a la ferida

de tall obert,

són el pa a la

taula de tots els sentits.

Paraules

a la rima

entre cos i cos,

paraules

al poema de les mans,

al silenci amb

veu pròpia,

una guspira de vida,

la llum en la foscor.

Paraules

al vaixell de paper,

a l’altar de la vida,

a les arrels,

camins d’unió,

abraçades amb accent,

el dictat de la memòria,

testament de sentiments,

el tacte de les idees...


Sense paraules em faltaria la vida, l’aire, el sol i la lluna. Són la sang del pensament, l’abraçada entre persones, també són la “guerra” entre els sords de pensament i de cor... No em sé imaginar un món sense paraules, Elles són la gran Dida d’Itineràncies Poètiques, el pont de l’amistat, el compartir el fruit de cada sembrat... Paraules...


Des del far una gran abraçada sense paraules...

onatge



11 comentaris:

  1. No m'imagino un món sense paraules...

    ResponElimina
  2. Sempre han de quedar-nos les paraules per evitar el silenci, la mudesa, per evitar callar quan toca parlar.


    d.

    ResponElimina
  3. Que fariem sense paraules...n'hi ha de molt boniques que ens fan sentir bé. Però entenc el teu missatge. Si avui la primavera ha despertat el mar(és el meu poema), des del far ens pots fer arribar una salutació amb la remor de les ones, que amb la màgia de la seva escuma blanca ens diuen hola...
    M. Roser

    ResponElimina
  4. El tacte de les idees
    pot ser dur
    pot ser sagnant.
    Només serà suau i
    agradable a les mans
    si les idees es toquen
    a través dels dits
    de les paruales

    ResponElimina
  5. els poemes són el fruit de les paraules, quina gran imatge!

    ResponElimina
  6. Una abraçada, Onatge.
    N'has fet vida de les paraules. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Sempre són caliu i companyia, onatge!
    Una abraçada que arribi al teu far!

    ResponElimina
  8. Després de llegir els teus versos et desitjo de tot cor que mai et falti la paraula ...

    Bona nit Onatge.

    ResponElimina
  9. Paraules com les teves, amb multitud de formes i de colors...Que volin lliures i ploguin sobre els nostres cors.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Les paraules ens apropen, ens descobreixen, ens enamoren, ens entristeixen, ens diverteixen, ens acompanyen, ens abriguen, ens resguaden, ens ensenyen, ens acaricien, ens transporten, ens encenen, ens enceguen, ens abracen, ens atrapen, ens adormen, ens alliberen, ens transporten, ens paral·litzen, ens vesteixen, ens despullen...
    M'agrada trobar el tacte de les teves idees. M'agrada collir el sembrat de paraules teves...

    Bona nit plena de poesia!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons