dilluns, 21 de març de 2011

Dubtes



Potser els núvols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol que l’intimida
Ves a saber si sota el meu llit
Si amaga un malson o bé una mentida
Qui sap on para el camí
O a on s’hi troba l’ombra
Potser si que es veritat, que n’es ple d’olles
Als peus dels arcs, que pinten el cel
Potser tenir pors, és perdre el senderi
Complicar-se la vida, o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser

9 comentaris:

  1. No, tenir pors és defensa i lluita!

    ResponElimina
  2. Potser els núvols gronxen la lluna,
    potser una estrella es banya al mar,
    qui sap si les flors prenen el sol...
    Segur que és primavera.
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Potser és estar ben viu!
    Bon vespre poètic!

    ResponElimina
  4. Potser... tenir por
    sense tancar cap porta,
    més aviat obrir-les totes
    poc a poc i amb prudència.
    Espantant la por.

    ResponElimina
  5. De vegades no cal saber on para el camí, tancant els ulls s'arriba a bells somnis...

    ResponElimina
  6. Els dubtes ens mostren molts camins. Potser són plens de poesia.

    ResponElimina
  7. Tenir por? Existim!
    Tenir dubtes? Existim!

    ResponElimina
  8. Potser la lluna t'il·lumina el camí i et deixa veure la claror sota el teu llit...

    ResponElimina
  9. qui sap on som, qui sap que fem...qui sap..

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons