dilluns, 21 de març de 2011

AIGÜES DE PRIMAVERA

Aigües de primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.

Al cor d'una triste fotja clara
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins,
ai fresa de les escumes,
Com mou el fullam dels pins!
Com solgen ,les flors novelles!
Com dringuen aquets matins!

Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins;

   " L'un molia or i  plata,
     l'altre perles i robins, 
       l'altre l'amor de les dames
     que captiven els fadrins".

8 comentaris:

  1. Desgela l'hivern i entra nova sava primaveral!

    ResponElimina
  2. El soroll del riu et desvetllarà i sentiràs la vida.

    ResponElimina
  3. Com dringuen aquests matins!
    De blancs i grocs
    als vessants de muntanyes.
    De tallarols amagats dins dels brucs.
    Dringuen de llums
    i de mots i de riures.
    Dringeun la vida, aquests matins.

    ResponElimina
  4. El teu poema, resum de tots els canvis destacionals, m'ha recordat un que guardo de quan era petita.
    Una estrofa deia així:
    El cel és blau i serè,
    l'ambient sembla tot de festa;
    és perquè després del fred,
    ha arribat la primavera!!!

    ResponElimina
  5. M'has fet recitar-lo en veu alta, Pakiba!
    Una preciositat de drings i moviments!
    Bon vespre poètic!

    ResponElimina
  6. Ai l'amor a la primavera, els joves, les dames i els fadrins...

    ResponElimina
  7. Ha quedat un dia de la poesia precios.

    Gràcias de tot cor.

    Un fort petó

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons