Estratègies (o Bèl·lica, pacífica)(de deomises)

[seguint la M. Roser]

Vull els teus iris,

Somnis d'una nit clara

En què l'insomni

Amb mans i dents s'alia.

El jaç, camp de batalla.

d.

SOMNIS  DE  LLUNA

Melodies de fina arpa

aire suau a frec de galta;

carícies de plomes blanques.

Silencis de lluna blava

sospirs amb enyors de cels;

 el somni d'una nit clara...

M. Roser Alguè vendrells ( seguint l'aire de la Pilar)

delit

Les disfresses apareixen planant pels carrers tristos

arrossegades pels peus encoixinats dels traïdors

que, complaents amb si mateixos, subjuguen inconscients

per escampar malures sota màscares folles de besades...

Lladres de bondat, no saben del vertígen de l’amor

que ens fa cercadors incansables de fruits

complaents, sí, però certs, veritables, fidels al pensament,

rars, sí, però mai impossibles...

(seguint el delit de l'Anton)

EN LA CORBA DEL CAOS.... boli ràpit

En la corba del caos

el desig es planta plaent....

Ha cercat en el vertigen

el moment de la follia...

Ara pot beure benplàcit

de sensacins en la pell fina

i les disfreses apareixen

besant seus impossibles.

Un so estrident li capta

el pensament: - T'estimo...!!!

I la complaença treu fruit

de les corbes que el subjuguen.

Paradisíaca (de deomises)

[seguint la Pilar]

En el teu ventre,

Paradisos idíl·lics

Tan sinuosos...

d.

PELL ENCERTADA

d'aquí

Se la sap llarga.
Li amaga el propòsit.
Reté la llum a la retina,
escurça l'alè dins del llavi
i li vessa tot a la sina,
com nacre de seda,
com seda blanca,
com blanc de pell encertada...

Seguint l'excelsa Glòria...

Nacre

La mà a les corbes,

sinuós camí. Més sedós

tacte que el nacre.

Seguint les sinuositats d'en Barbollaire i la Carme.

Aire

L'aire que ens envolta

sembra de subtileses

les cantonades de la nit.

Obre i tanca les ales,

en el vol improvisat

d'un sospir.

Al besllum del vol,

dibuixa una lluna tremolosa

i la vesteix de silencis.

Esquinça els núvols,

frega el cel

i els versos defalleixen

al seu compàs.

Tot seguint la Carme

Papallones

Explicarem sinuosament 
cada desig a les papallones. 
El seu batec bellugarà 
 l'aire que ens envolta, 
ara una dolça brisa 
ara una càlida tempesta.

Sinuositats

I en retrobar-te la veu
vaig saber que,
les carícies,
no són rectes.
Ni es mouen paral·lelament
a cap sentiment.

Que els somriures
no ens neixen tangencialment.
I que la dolça tebiesa
del teu sexe
no existeix perquè els nostres
cossos simulin, maldestrament,
geomètriques secants.

Aleshores,
perdut en les circumferències
dels teus ulls,
dels teus pits,
em deixo anar
i et redescobreixo
les sinuositats plaents.

Curulles dels colors
de la vida.

Com la remor del batec
de les papallones.

Paral·lel

Fluint  paral·lel  a la vida
se li esborren els dies.

La perpendicular  
li punxa massa

Desorientat 
cerca  la tangent
com l'única  sortida.

tangents

retruc de mots que s’esbronquen

i s’amayaguen,
efímerament, inesborrables

juguen a amagar entre les ombres

de l’estació del fred naixent i acolorit

amb els tons més càlids

eternament somiaran existències

paral·leles i tangents

contrastant vides

(Zel seguint Laura T. Marcel)

Efimeritat

Moment màgic, però també efímer.

La teva sobtada existència et fa guanyar valor.

El no poder-te abraçar et dona categoria de somni.

El teu pas fugitiu ens deixa una estela blanca,

un aroma evocador,

una imatge inesborrable,

una sonata d'estació.

La teva efimeritat,

precisament,

és el que et fa etern.

                                                                                   (Seguint Deomises)   

Efímera (de deomises)

[seguint l'Anton]

Estrips de vida.

La papallona efímera

De nou s'escapa?

d.

ANIREM FILANT... boli ràpit

Seguint a la Pilar... Amb el trenet que em trasllada als impossibles...

..................

Anirem filant brotons de vida ?

Les esfilagarsades les repararem

recusint els estrips dins nostre

i tornarem a ser,

a començar

el repte que ens enardeix.

Quantes nits vetllant la menudalla

de guspires que ressusciten

idees contra incomprensió nostra,

recels escrits en instants que arriben

i s'aposenten amos de la pensa

i no ens deixen ser nosaltres...

Els records retornen al precipici

i van caient un rere l'altre

com temps que balanceja

en el jardí del arbre copiós

on hem gaudit d'intants de brega

esperant aquest moment sublim

del retorn al passat.

Papallona efímera som

vivint en el coixí de la flor.

Mite

Trobada aquí

Fils contra els minotaures,

híbrids de Pasífae

i el toro blanc,

adrecen els passos

al centre del poema

i desamaguen secrets.

Teixeix Aracne

el tapís;

flats d'onades blanques,

que componen

el mar primigeni

del qual cimellaren,

esbalaïts de nostàlgia.

La cruïlla,

s’acreix en enyorances;

broda la filassa

la incomprensió.

Tot seguint a Deomises

Víctima (de deomises)

[seguint la Marta]

Seré la víctima

Del dèdal de la vida,

Fortuna escàpola.
Allarga'm, Ariadna,
Fils contra els Minotaures.

d.

Laberint

Intentant seguir a Deomises....M'hi endinso més quan n'estic sortint.

Despenjo aquells trossets de vida

que em van fer feliç,

per sembrar-los al marge del laberint,

que d’esma, hi camino.

Fàcil va ser endinsar-s’hi,

descalça de sentiments

i amb l’esperança arrossegant

camino buscant la sortida.

Oxímoron II (o Estàtues edèniques)(de deomises)

[seguint la Pilar]

En el jardí de les estàtues,

He trobat la meva enterca vida

I, gairebé d'esma, l'he recollida

Per cremar-la en fogueres fàtues.

En aquest edèn immòbil, portàtil,

He tastat la dolça fruita prohibida

De desitjar més fites des de l'eixida,

I creix aquesta fam versàtil i volàtil.

No la mereixo i no la vull més,

Perquè visc en un hàbitat d'atzucac

Que em treu tota sortida del laberint.

I la tasto de nou, amb ànim revés,

I sóc delit i apatia, cavaller i drac:

M'hi endinso més quan n'estic sortint.

d.

De besllum

De besllum, recorda

que fugaç és tot

mentre l’ombra s’allarga,

com si fos una foguera,

i tot ho incendia,

deixant-nos a les fosques.

De besllum, s’albira

l’espai de la nit,

òrfena d’estels,

dibuixada de dol,

al mig del cromatisme

de pètals solitaris,

que assenyalen la mort

i aclamen la vida.

De besllum, la lluna

corre, però, no evita

que tot s’esborri

al jardí de les estàtues.

Tot seguint la Cantireta

FUGAÇ

Ofereix flors que diu

què és ell. El carmí al pètal,

i l'espurna de gelos

en la tija nafra la mà.

Voldria recipient

adient...

I llegeix, mentre s'agenolla:

"viu mentre et recordi".

Deixa castanyes arreu,

per si el temps no acompanyés,

perquè recorda què fugaç

és tot, fins i tot aquest vers.

Pom d'amor

Seguint a l'Anton, amb la recordança que d'altres ens deixaren.............

I amb un pom de liles a la mà

enfila camí cap al cementiri.

I en aquell prec més íntim

li diu que l’estima encara.

...I LES FLORS.... dos aquarel·letes

(  Aquarel·la dedicada a la Carme com anfitriona, sense cap més simbolisme)

... i les flors alegraren el primer dia

tranquil·les en la intranquil·litat,

Coherents en son perfum,

esclatant amb paleta de colors

recordança d' actes estimats

que d'altres ens deixaren....

( Aquarel·la dedicada a M.P.S. agraint-li  seu ajut ...)

Vítrica custòdia (de deomises)

[seguint la Carme R. i la M. Roser]


Vinc, xop de pluja,
Per retrobar-te els llavis
-Bes que ens vincula-:
Deixaré que em vigilis
El món perquè no el perdi

Entre aquesta paleta

De colors que m'ofrenes.

d.

NOVEMBRE

Novembre és arribat,

el fred ja ens abraça.

Treu la paleta de colors

pinta tots els boscos.

El cel si reflecteix

a l'hora que el sol es pon.

Plora amb llàgrimes de boira

les nits es fan més llargues...

M. Roser Algué Vendrells. (seguint un reflex de la Carme)

Reflex

Reflex tan desitjat
de versos sobre l'aigua.
Improvisa  el llindar
d'un ara que és  etern.
Fulles  daurades
com mots  que m'acaronen,
flors  violetes 
com carícies que em parlen.
I el cel sempre  present
per  fer volar els  poemes 
entre el  blau i el verd.
I  sempre, el meu  amor
perfumat  de poesia,
xop de pluja  de la nostra nit.



(Seguint  la Pilar, la  Laura i en Barbollaire)

Ofrena

Estima'm en el crit
de la melangia
dels primers dies de Tardor.

Mentre solitàriament jec,
ert,
entre fragàncies fugisseres
de fulles daurades.

És així,
com si es tractés d'un bol fràgil
curull de pluja
indescriptiblement nítida,
que m'ofreno en el reflex
desitjat del teu amor
amarant-me els dits.

Carrers xops de la pluja de la nit

Ens acompanya la pluja, el gris, el fred...

Saber trobar-hi l'encant també ens omple de pau.

Rera el vidre, embolicat,

sentint-te reconfortat,

des de fora, fins al cor,

i sentir que els carrers xops de la pluja de la nit

són un entranyable record.

Àngel

Àngel de pedra

que custòdies el silenci,

fixos els ulls en les arrels

de punxeguts xiprers

lacerats de tardor,

de verticalitat concisa.

La tristesa s'esqueixa

del teu rostre serè

i em reclama en la galta

el bri del plor.

Cuides la tomba

amb el nèctar etern

del record adormit,

fiblonejat pel sol

que creix ataronjat,

et cobreix l’esquena,

projecta una ombra,

de gemec trencada,

i improvisa el llindar

de l'ara etern,

on els peus s'assenten.

El misteri petri,

incendia l'ocàs de la mort

i m’omple de cendres volàtils les paraules,

afligides del dol inesborrable.

Aquesta nit, a les 12:00 comencem de nou!!!!

Avui  és  un dia  de descans,  poseu  la bateria  poètica a  carregar  i  que  demà  hi tornem.

De l'1 al 15 de Novembre...  amb  els  poetes  i poetesses  següents:

1. Esborrall
2. Mª Roser
3. Glòria
4. Barbollaire
5. Marta V.
6. Cantireta
7. Anton
8. Ninona
9. Deomises
10. Zel
11. Joana
12. Laura T Marcel 
13. Carme Rosanas

Començarà  demà, o sigui  aquesta  nit,  Esborrall,  amb el primer  poema.

Oxímoron (o Letícia)(de deomises)

[seguint la zel]

 

 

seguramente vendrá
una presencia para tu sed,
probablemente partirá
esta ausencia que te bebe

A. PIZARNIK.

Véns, com una brisa en un mirador que s'aboca a la mar,
Fresca, pura, necessària, amb els llavis curulls de delit
Per un combat en silenci, per orbitar al voltant de l'atzar,
Fins a l'horitzó, i el record de carrers xops de pluja en la nit.

I ets la joia de sentir-se viu, la llum que regalima de l'esguard
En aparèixer, l'entusiasme del teu somrís que m'emplena el pit
De panorames idíl·lics en l'hàbitat que ocupo, mentre el capaltard
Tenyeix de roigs la profunditat de les teves pupil·les de verd zenit.

Véns, amb l'essència de l'amor encetat per dents adolescents,
Amb el gust de la fruita que coneix l'espera i la impaciència, el dol
De no saber on deixar el neguit quan la mà segueix camins del sol.

I ets la letícia, la rialla que eixampla els limits de tot, el foc que encens
A base de paraules sinceres, l'anhel i el seny, barrejat amb el seu pol
Oposat, i tastes la paradoxa, després d'haver negat el moviment, si véns.


d.

contrast

malmesa, ferida, esquinçada la pell,

tinc temps encara de mirar-te fit a fit, glaç als meus ulls

que se’t clavaran al cor, una urpada de gel

per fer-te sentir el que ara ets per mi,

no res, mort.

(zel en contrast, seguint Rafel)

Lliscant vers el fred

(Seguint la Carme i en Deomises)

S’esquitlla el temps entre les mans,

quan octubre em fita, amb mirada freda,

gebrant la darrere flor de tardor.

Llíssera (de deomises)

[seguint la Carme]

Com una llíssera,

Els teus ulls se m'esquitllen

Endins de l'ànima.

d.

Se t'esquillen

En aquesta  nit,

estimo, encara, els teus ulls.

clars,  profunds  i nets.

Que s'esquitllen

de gàbies estretes

on enquibeixes  els mots.

Il·luminen amb claror de lluna plena

eclipsant petites espurnes de llum.

Ombres, llum

T'amagues al racó de les ombres?
Reflexen els teus ulls la llum
com dues llunes plenes
a la meva nit d'absents estels...

Tímida (de deomises)

[seguint la zel]

Nua et sé bella,
Rotunda timidesa,
Do de la vida.
Per veure't em demano
El racó de les ombres.

d.

...i traicions

els llavis s’omplen de dolçor

i tanca els ulls, sotmesa...

no veu la mirada tèrbola que fuig

i es mira l’altra, balanceig de malucs

que criden ànsies

i el mateix desig que dóna

s’esmuny pels ulls al racó de les ombres

i tanmateix, encara abraça ferm

aquella que ja és vençuda

(Zel, seguint el camí dels petons)

De besos....

De besos i besades
petons potxonets petoners
en la flama del cor
l'espurneig pessigolleja
i els llavis s'omplen de dolçor....

(intent de seguir-te Carme)

País de besos

Estic perduda 
en el país dels besos. 
Vacil·lant flama, 
tot just frego els teus llavis 
i espero la resposta.

República venèria (de deomises)

[seguint la montse]

Avui s'atura

El temps en els teus llavis,

El foc més tendre.

Som fills del pleniluni

En el país dels besos.

d.

PLENILUNI

El temps es revolta,
la pluja trenca el silenci,
el vent despulla l'ambient
de velles promeses.

L'arbre mil·lenari xop i nu
espera el pleniluni
per mudar de color
amb noves fulles.

I el vent altra vegada

I el vent altra vegada
esculpeix núvols al cel,
escampa les espeses boires
i ens empeny cap al gran fred...

Bufa fort, pentina brancams i fulles,
s'emporta a l'aire escombres de bruixes,
s'estampa amb soroll contra els vidres
i fa tremolar fustes i  frontisses
al cau profund de vells enyors.

Xiula, espanta,
i el vent altra vegada
transporta sorra,
transporta pols,
xiula, i ens fa reviure hores de por.

Rei del bosc a la tardor.
I el vent altra vegada
xiula, i ens fa reviure hores de por.

                                (seguint Zel)

blanc

Flocs de neu s’esmunyen entre els seus cabells,

ja blancs, i es desfan

degoteig d’aigua ja poc freda, amb l’escalfor

del seu alè càlid,

que alena entre els dits, i mira el cel, encara gris

però enllà es veu l’ull

i diu, segur que ha entrat el fred, i el vent altra vegada

i el gos udola

(seguint l'Elfri)

I després de mudar-se...

I després de mudar-se calla
vestit de garlandes despentitat
amb la cabellera al vent , tot mudat
amb un somriure als llavis...
dibuixat amb flocs de neu i cristalls
de color blau ....
( tot seguint fanal blau)

I després es muda

Atura el vent
que ha fet trescar els arbres;
la lluna retira aviat,
que està cansada.

A l'horitzó,
el sol es desvetlla cruixit
de tanta dansa.
Treu el nas gelat,
per un cel color rosat,
com si fos flor.
I després es muda.

seguint la Laura T.

Dama de la nit

L'espectacle comença:
negra nit fora d'hores,
llums al rerefons
i soroll.
Llamps i trons,
i de cop bufa el vent,
sense compasió,
fret i a tota canya,
gelant l'ambient
i obrint el teló a la dama de la nit,
La Lluna, 
que contempla impasiva el show,
que sembla riure's de tots nosaltres
que no ens sabem moure sinó en la rutina.

(Seguint la Fanal Blau)

Bleixa el vent

Bleixa el vent
cansat de tan bufar.
El llum entre les fulles,
s'esborrona.
Arriba el fred
i la nit abriga.

Papiroflèxia (de deomises)

[seguint l'Elfri]

En mans de l'hora,

Sóc home i silueta,

Bleix d'origami.

d.

Temps

El futur del passat és present
el futur no és encara res
quan arribi ja serà present
a tothora vivim i som moment

( intent seguir Fons d'armari)

LLUM I FOSCOR

El passat tot m'ho donà,
el present tot m'ho pren
i el futur m'abandona.

hàbits

Existim només per hàbit, acostumats

a fer de cada dia un ritual de vida

sense pensar en allò que fa de cascascun

algú sublim, una peça única.

Vivim cada present d’enllà dels nostres ulls

amb un gest tràgic, cansats d’éssers roïns

que gairebé, si no estem amatents,

acabaran trencant-nos a bocins

(Zel, seguint Deo)

In(ter)dependència (de deomises)

[seguint la Isabel]

Viaranys del temps, i és independent

Cada període de la nostra existència,

Però no tant per aïllar-nos els membres

De tot allò que hem viscut i recordem.

No caldrà més capacitat que la vital

Per emmagatzemar sensacions, vivència,

Els brins d'hàlit que inhalem per existir.

d.

Pels ponts del temps

Saltem de l'octubre a l'abril passant pel maig
corrent pels viaranys subtils de les esperances
i els records. Saltem, saltem pels ponts del temps...

ABRILS

Abril, tot es remou,

la pluja adoba els camps erms

i esclata la revolta

obrint nous camins de somnis.

Abril, tot és possible,

floreixen noves flors

i s'estrena la passió

gaudint del plaer desitjat.

Abrils, de dracs, roses

i cants de primaveres lliures.

Abril

El meu mes és l'abril,

al bell mig de la primavera,

i amb les seves aigües mil,

regant d'il·lusió els camins

per florir sense descans

el següent mes, el maig.

L'abril és la festa, la nostàlgia, el record...

d'aquells versos humits,

de les finestres grises,

de l'avui la jaqueta i demà l'escot,

dels fogots dels joves,

del avui vinc i demà hi vaig.

L'abril és l'essència,

l'ingredient imprescindible,

la noia dolça,

l'abril ets TU.

Maig

Dels  mesos  més fugissers,

ara  recordo  aquell maig.

Ple de somnis  i desitjos

tan breu  com un despertar.

L'important

Puc haver una rosa blanca.
Una rosa roja
es pot creuar
en el meu camí.
Però el mes d'abril és fugisser,
no en trobaré cap més.



[seguint els dracs de Zel]

sang

Els meus delits de pàtria -ja ho deien els poetes-

vénen d’un somni antic, molt vell,

camins solcats de sang i runes,

vençuts i desnonats, perdent totes les lluites

Ens hem fet grans llepant-nos les ferides

talment com gossos, sols i desficiosos

cridant contra ignorants, erms de sentiments

sabent que ens volen orfes de terra i captius

avars ignorants, ens miren despectius

curulls d’odi, ens trepitgen, rancuniosos

No saben, insensats, que tenim a la mà

un pom de flors precioses fetes d’esperança i plors

i el darrer alè a punt per, si cal,

tornar a adobar la terra amb sang, morir matant

i véncer tots els dracs del món.

(seguint Deo)

Pàtria (de deomises)

[seguint l'Elfri]

Enmig de cròtals

Desitjo la princesa

De rulls perfectes.

He despertat del somni

També amb delits de pàtria.

d.