NOVEMBRE
Novembre és arribat,
el fred ja ens abraça.
Treu la paleta de colors
pinta tots els boscos.
El cel si reflecteix
a l'hora que el sol es pon.
Plora amb llàgrimes de boira
les nits es fan més llargues...
M. Roser Algué Vendrells. (seguint un reflex de la Carme)
Ara sí que ja plego...
ResponEliminaAmb el reflex de la poesia als ulls i a la memòria... me'n vaig a dormir. Que la nit és fa llarga i jo m'entesto a escurçar-ne les hores de son!
Un poema del temps, fresc, humit, i acolorit!
Seguia la Carme i allargo els darrers versos per poder seguir també la paleta de colors que deixes en els teus versos, M. Roser
ResponEliminad.
Noviembre no puede ser, no es sino el perfecto lugar en que se reclina el sol. Donde sabe de modo especial hacerse dueño el silencio. Y entrambos, sol y silencio, nace el brillo especial de malvas, ocres y amarillos.
ResponEliminaUna maravilla, ¡solo una vez al año!
Els colors del novembre són especials, les nits, també.
ResponEliminaBonic poema, M. Roser.