Ofereix flors que diu
què és ell. El carmí al pètal,
i l'espurna de gelos
en la tija nafra la mà.
Voldria recipient
adient...
I llegeix, mentre s'agenolla:
"viu mentre et recordi".
Deixa castanyes arreu,
per si el temps no acompanyés,
perquè recorda què fugaç
és tot, fins i tot aquest vers.
De fet ja diuen que les persones que ens van deixar, resten vives mentre les recordem...
ResponEliminaEt segueixo a partir de: recorda que fugaç és tot...
ResponEliminaBen fugaç la vida, ben bé així.
ResponEliminaVivim mentre hi ha memòria, ben cert.
Preciós, cantireta!
És preciós Cantireta!
ResponEliminaMolt i molt maco!
ResponElimina