dijous, 1 de novembre del 2012

FUGAÇ



Ofereix flors que diu
què és ell. El carmí al pètal,
i l'espurna de gelos
en la tija nafra la mà.

Voldria recipient
adient...


I llegeix, mentre s'agenolla:
"viu mentre et recordi".
Deixa castanyes arreu,
per si el temps no acompanyés,
perquè recorda què fugaç
és tot, fins i tot aquest vers.

5 comentaris:

  1. De fet ja diuen que les persones que ens van deixar, resten vives mentre les recordem...

    ResponElimina
  2. Et segueixo a partir de: recorda que fugaç és tot...

    ResponElimina
  3. Ben fugaç la vida, ben bé així.
    Vivim mentre hi ha memòria, ben cert.
    Preciós, cantireta!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons