Trobada aquí
Fils contra els minotaures,
híbrids de Pasífae
i el toro blanc,
adrecen els passos
al centre del poema
i desamaguen secrets.
Teixeix Aracne
el tapís;
flats d'onades blanques,
que componen
el mar primigeni
del qual cimellaren,
esbalaïts de nostàlgia.
La cruïlla,
s’acreix en enyorances;
broda la filassa
la incomprensió.
Tot seguint a Deomises
Anirem filant brotons de vida ?
ResponEliminaLes esfilagarsades les repararem
recusint els estrips dins nostre
i tornarem a ser
a començar
el repte que ens enardeix.
................... Anton.
La incomprensió és el pitjor dels laberints...no saps com sortir-ne.
ResponEliminaOstres... jo que volia el fil per sortir de la incomprensió! :)
ResponEliminaPreciós, Pilar!