Seguint a la Pilar... Amb el trenet que em trasllada als impossibles...
..................
Anirem filant brotons de vida ?
Les esfilagarsades les repararem
recusint els estrips dins nostre
i tornarem a ser,
a començar
el repte que ens enardeix.
Quantes nits vetllant la menudalla
de guspires que ressusciten
idees contra incomprensió nostra,
recels escrits en instants que arriben
i s'aposenten amos de la pensa
i no ens deixen ser nosaltres...
Els records retornen al precipici
i van caient un rere l'altre
com temps que balanceja
en el jardí del arbre copiós
on hem gaudit d'intants de brega
esperant aquest moment sublim
del retorn al passat.
Papallona efímera som
vivint en el coixí de la flor.
Segueixo el vol de la papallona efímera i els estrips, Anton. Gràcies
ResponEliminad.
I tornarem a ser, a començar...
ResponEliminaUn trasllat als impossibles, fet realitat.
gràcies, Anton!
Tot és efímer com les papallones...Però sempre hi ha flors per on volar...
ResponEliminaEls records van caient, com temps que balanceja... M'agrada molt, Anton!
ResponElimina