Dibuix de Carme Rosanas
És el teu quadre un poema
que amb les seves formes gràfiques dialoga amb mi,
atrapant-me
en la sorpresa de la llum blanca, fugaç,
que s'esvaeix en traços eteris en la llunyania.
Sento l'encanteri mil•limètric;
del joc de llums i colors
de vistes vívides,
de teulades vermelles,
de troncs vincladissos,
de verds aeris que sembren l'aire,
de brins de llum i caramel.
que amb les seves formes gràfiques dialoga amb mi,
atrapant-me
en la sorpresa de la llum blanca, fugaç,
que s'esvaeix en traços eteris en la llunyania.
Sento l'encanteri mil•limètric;
del joc de llums i colors
de vistes vívides,
de teulades vermelles,
de troncs vincladissos,
de verds aeris que sembren l'aire,
de brins de llum i caramel.
![Temps de flors [XXVIII]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_v4of1zY3nhMyf496AUr2AFC1zJHL0GNO8H4VzlCtSwrjdkiid-dDszsl162vuZ5FRTtKcjxughEYYDrhhRNv9Vm0Oi8k4VrMuu2u2-9lFWQV4wgAga7IzksflZ_35t7Q=s0-d)
