divendres, 3 de febrer del 2012
PARTE METEROLÒGIC
Fa fred, però res és mort.
A les cinc, just quatre volves de neu,
una enfarinada breu
que en no res glaça els carrers
que, poc a poc, van despertant.
Però res és mort,
ni avui el fred ho mata.
Des d'aquí i des de lluny
m'arriba l'escalfor
com una manta de llana.
La predicció
és de la veure't somriure
i abrigar-te les rialles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
de genolls llegeixo aquesta meravella, carinyo...
ResponEliminai faig reverencia...
genial,
preciós
Res es mort per que encara tenim el somriure.... Que parli i allunyi el fred./ Et segueixo en el meu peregrinar diari per aquest intens lloc. Anton.
ResponEliminaFa fred, però res no és mort...
ResponEliminame l'enduc, fanalet! Gràcies!
Quatre volves de neu i una enfarinada breu...Quin despertar dels sentits!
ResponEliminaabrigar-te les rialles... què bonic!
ResponEliminaMolt bonic, en barbollaire té raó.
ResponEliminaAbrigar-te les rialles, quin bonic vers, del qual n'hauríem d'aprendre, per tal que el fred no geli mai la nostra essència.
ResponEliminaM'ha agradat molt, amb l'esperança a la cantonada, esperant l'arribada de la calor.