2 – 2- 12
A les galtes el somriure
sortint-ne
de l’instant del fred.
Fred que el vent porta.
Fred que no es vol intern.
I,... el somriure
Treu l’esperit al carrer
I ens clama i exclama :
-Per què vols el
fred ?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
A les galtes el somriure...
ResponEliminame l'enduc, Anton, amb aquest fred, necessitem els somriures més que mai.
M'ha agradat....
ResponEliminaQue maco, Anton!
ResponEliminaI el teu somriure, també!
Una abraçada, càlida!
M'agrada trobar-te aquí, no hi ha manera possible que el meu ordinador pugui obrir el teu bloc (no me'l carrega i em bloqueja la resta). Em sap greu, però em passa això. Et visitaria més sovint, i malgrat no ho faci, creu-me que em véns al pensament en més d'una ocasió.
Una altra abraçada!
Carme,
t'espero! :)
M'agrada aquest fred càlid que dibuixa tants somriures.
ResponEliminaAquest fred, s'esvaeix amb l'escalf de les teves paraules, i mentre hagi que les escrigui, dins nostre hi romandrà un caliu que fondrà la gelor!!!
ResponElimina