Seguin a Laura T. Marcel
Esclati la joia,
del pensament silenciós que ens acompanya.
En la solitud de la nit d’hivern,
saltin les guspires que escalfin el fred
en els espais que tenen gust de records.
Al lluny,
centellegen ocells volàtils
que ens xiuxiuegen el camí
contra les inclemències del pas del temps.
Si un camí és xiuxiuejat... ja em ve de gust de seguir-lo!
ResponEliminaEsclati la joia...
ResponEliminaEt segueixo una mica més amunt.
El foc va molt i molt bé per les inclemències del pas del temps!
ResponEliminaAsseure-s'hi al davant, les apaivaga!
Un bonic poema, Pilar.
I el meu desig d'un molt bon dia!
Esclat d'energia, en dies de gelor. Gràcies per fer-nos arribar l'escalf amb les teves paraules!!!
ResponElimina