divendres, 3 de febrer del 2012

Esclat




Seguin a Laura T. Marcel


Esclati la joia,
del pensament silenciós que ens acompanya.
 En la solitud de la nit d’hivern,
saltin les guspires que escalfin el fred
en els espais que tenen gust de records.
Al lluny,
centellegen ocells volàtils
que ens xiuxiuegen el camí
contra les inclemències del pas del temps.

4 comentaris:

  1. Si un camí és xiuxiuejat... ja em ve de gust de seguir-lo!

    ResponElimina
  2. Esclati la joia...
    Et segueixo una mica més amunt.

    ResponElimina
  3. El foc va molt i molt bé per les inclemències del pas del temps!
    Asseure-s'hi al davant, les apaivaga!
    Un bonic poema, Pilar.
    I el meu desig d'un molt bon dia!

    ResponElimina
  4. Esclat d'energia, en dies de gelor. Gràcies per fer-nos arribar l'escalf amb les teves paraules!!!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons