dimecres, 1 de febrer del 2012

RODA QUE RODA



Foguera de llum
vola el vers fumejant,
escampa la seva màgia
i floreix de nou el poema.

4 comentaris:

  1. Una baula més plena de llum, gràcies Montse!

    ResponElimina
  2. Un poema ideal per la fredorada que ens cau a sobre.

    PS. Res de topades , itineràncies poètiques.

    ;)

    ResponElimina
  3. Espurnes que arriben plenes de calor, entre tanta gelor, s'agraeix el foc que ho crema tot, menys l'entusiasme d'anar-nos llegint!!!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons