Sota el cel

I és el dolç balanceig

de la roda del temps

que ens dibuixa la rima.

És el vent, és la brisa,

és el fred de l'inici de febrer

que ens recita a l'oïda poesia.

És la nit, és el gest,

és el mot, el silenci i la vida

que reneix -és el temps- sota el cel...



(seguint zel)