(Seguint a la Pilar)
El gebre sobre les fulles,
l'ànima encongida,
el cor callat,
la joia reprimida davant
l'enboirinat paisatge.
Ni respirar fins a casa.
I llavors, esclat tèrmic,
reviscolar-se,
treure ja l'innecessari abric,
desprendre's de les capes,
fins l'última, fins la nuesa
que eriçant la pell
mostra el punt d'inflexió de la fredor a la calidesa.
et segueixo pel camí de la fredor a la calidesa, Laura.
ResponEliminaLi donés un bon tomb al poema, m'agrada, Laura!
ResponEliminaDe la foscor a la llum, reneix la vida.
ResponElimina