Fotografia deFanal blau
Han florejat els lliris dins la negror del temps
la nit és ben de nit
el dia un vel de cendra i el camí resta ocult
celat entre basardes.
Però jo us dic i em dic i esprem la voluntat.
No hem de témer la vida
desarrelem la por
l'alè de poesia fecunda les paraules
amb potents crits de blau.
Amb els colors del mar tenyirem la foscor.
novesflors, vols que hi posi la imatge a aquest poema teu tan preciós?
ResponEliminaFanal Blau, a mi m'encantaria i a Noves Flors segur que també. Endavant!
ResponEliminaNoves Flors, puc dir-te que m'has fet plorar? Per seguir-me com m'has seguit i per posar paraules al que sento dins. Gràcies!
Gràcies, fanalet, ja havia pensat jo en alguna imatge de les teues però era tan tard i havia de matinar i les coses no es poden fer tan de pressa. GRÀCIES per posar tu la imatge. Això m'agrada: solidaritat! ;)
ResponEliminaCarme, aquesta idea em roda pel cap des de fa un temps. L'altra nit vaig veure (en "Salvados") José Luis Sampedro, i va dir una cosa que em va agradar molt: Tenim el dret a la vida i EL DEURE DE VIURE-LA.