Comença, com qui llisca per sendes de gel,
Una nova aventura amb estrofes lligades
Al sentiment aliè que ens agermana.
Vindran esperances i desigs, joia i anhel,
O tristeses compartides. Mai endebades.
Les plasmarem en torns mentre duri aquesta gana
De fer cadenes amb baules belles de paraules.
d.
"Vindran esperances i desigs, joia i anhel,
ResponEliminaO tristeses compartides. Mai endebades."
Gràcies deo per aquestes bellíssimes paraules.
Que duri la gana, deo!
ResponEliminaBon dia!