Des de la finestra alena, només
el meu sospir...
Aquest sospir com aire nou
que m'explica un cop més.
Sento la pluja freda
que ho banya tot
ànima endins, la deixo entrar
i no em gela el cor
la puc sentir i em reviscola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Les finestres sempre evoquen, sempre inspiren.
ResponEliminaIntento seguir-te, Carme, en terres ja tarragonines!
ResponEliminad.
Avui, dia ideal per fruir de la pluja des de l'altre costat de la barrera.
ResponEliminaAquí no plou, però el fred es deixa sentir!
ResponEliminaNo obris la finestra que t'entrarà la pluja, però puja la persiana per veure bé el paisatge, que potser demà estarà nevat...
ResponEliminaVeig que al vespre és més fàcil seguir petjades.
Petons
"Com les floretes
ResponEliminaque totes reviscolen
amb... dos gotetes"
Carme, bona nit i abriga't que fa fred.
M'encisa el teu paisatge, Carme. Et segueixo.
ResponEliminaLes teves paraules reviscolen, i ens donen escalf, i la gelor queda fora!!!!
ResponElimina