dimecres, 1 de febrer del 2012

Des de la finestra


Des  de la finestra  alena, només
el meu sospir...
Aquest sospir  com aire nou
que m'explica un cop més.


Sento la pluja freda
que  ho banya  tot
ànima endins,  la deixo entrar
i no em gela  el cor
la puc  sentir i  em  reviscola.


8 comentaris:

  1. Les finestres sempre evoquen, sempre inspiren.

    ResponElimina
  2. Intento seguir-te, Carme, en terres ja tarragonines!


    d.

    ResponElimina
  3. Avui, dia ideal per fruir de la pluja des de l'altre costat de la barrera.

    ResponElimina
  4. Aquí no plou, però el fred es deixa sentir!

    ResponElimina
  5. No obris la finestra que t'entrarà la pluja, però puja la persiana per veure bé el paisatge, que potser demà estarà nevat...
    Veig que al vespre és més fàcil seguir petjades.
    Petons

    ResponElimina
  6. "Com les floretes
    que totes reviscolen
    amb... dos gotetes"

    Carme, bona nit i abriga't que fa fred.

    ResponElimina
  7. M'encisa el teu paisatge, Carme. Et segueixo.

    ResponElimina
  8. Les teves paraules reviscolen, i ens donen escalf, i la gelor queda fora!!!!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons