Lliscaven el mots,
s'obrien pas al golafre món
de la nit i les tenebres.
Eren veu i silenci,
eren màgia, eren so;
són, ara i adés, cor de poemes...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Què maco, Isabel!
ResponEliminaM'agrada...
Efectivament, jo també ho sent així, són veu i, alhora, són silenci.
ResponEliminaEren veu i silenci i continuen sent veu i silenci.
ResponEliminaGràcies Isabel, és molt bonic!