Hi ha un cel llis, ras, gris,sento la fredor que cau
silenciosa
el fumeral de la xemeneia veïna
acarona la teulada.
Com si fos aquí, sento
bordar el gos sense delit
sembla que flaira l’aire
Des de la finestra alena només
el meu sospir.
(imatge de Google) seguint Montse i Rafel
Quina descripció més bona que fas del dia, de la situació, de l'estat d'ànim.
ResponEliminaT'aplaudeixo, Zel!
I segueixo...
M'agrada, aquest poema hivernal.
ResponEliminaAnava a comentar el mateix que la Carme. Esperem que la grisor no se'ns encomani.
ResponEliminaAquest sospir que arriba de totes les finestres, i en silenci entre tots compartim!!!!
ResponElimina