sense finestra
el banc és el meu llit
els cartrons són els llençols
per tauleta tinc un pot
i de sostre el cel llunyà.
Aquesta nit gèlida
sense estels
la lluna m'acarona i
em dóna força per resistir
com la flor de neu
dalt de la muntanya.
Intento seguir-te, montse!
ResponEliminad.
La flor de neu, un bon símbol.
ResponEliminaQuina flor d'una bellesa més especial, oi?
ResponEliminaBonic poema, montse!
gèlid, poema bonic i gèlid...
ResponEliminaL'escalfor del poema acompanya la gèlida nit
ResponEliminaQue trist... la lluna també és ben freda per acaronar... la flor de neu, un bon símbol de resistència.
ResponEliminaEl poema és molt bonic!
M'encanta com has poblat el silenci.
ResponEliminaAquesta flor de neu, de bellesa particular, en dóna força per seguir resistint, i esperar que els estels tornin a brillar.
ResponEliminaBonic, molt!!!