Blancs peus immòbils
Que no paren de dansar
Giren i giren al meu voltant,
Rotllana immaculada.
I el fred és goig
I batec de vida per al rostre,
Flocs que s'escampen i corren
I s'entortolliguen.
De bon matí, desperten
El silenci dels arbres, brancam
Desfullat i nu,
I augmentaran
La lluïssor del sol d'hivern,
I em recordaran a tu.
d.
No crec que hi hagi prou neu, avui... (aquí ja ha parat) per poder sentir aquest silenci especial de la neu. Un silenci que sempre em commou i m'enamora... hauré de sortir i provar-ho.
ResponEliminaM'hi has fet pensar!
deo, et segueixo amb tanta blancor...
ResponElimina(veig que Fanal se m'ha avançat)