Obriu la finestra!
Que entri a casa la llum
primera de l'albada,
l'espectacle de la pluja neta i freda,
i després, la blancor exquisida de la nevada.
Obriu-la! quan la tingueu oberta,
veureu paratges de la vostra infantesa
retallats pel record als vidres de la finestra...
Doncs, ara mateix vaig a obrir-la, que la tenia ben tancada... :)
ResponEliminaRespira, ensuma l'olor del silenci i el color de la terra a l'hivern!
ResponEliminaben bé que sí!
ResponEliminamirant per la finestra...amb una mirada especial!
em sap greu haver-me avançat...
No, fanal, no et sàpiga greu. Tal vegada jo he estat una mica lenta... està bé aquesta superposició!
ResponElimina(Sort en tenim de les finestres)
L'obrirem una estona perquè tu ens ho demanes i mai s'ha de dir no als records d'infantesa.
ResponElimina