Petonets de mare
que es brinden amb deliri
arxivant besades a la terra.
Floquets de neu que voleigen
fent coixí i flaçada tova
com abraçada dilecta.
que es brinden amb deliri
arxivant besades a la terra.
Floquets de neu que voleigen
fent coixí i flaçada tova
com abraçada dilecta.
La neu, avui, crec que es farà de coixí a tots...
ResponEliminaUn dolç poema de bon dia, Anton!
Preciós, Anton!
ResponEliminaCom tot el que escrius!
Mai no havia imaginat la neu com a petons...Gràcies per la imatge que m'has regalat.
ResponElimina